Ernest Bergez

« Cercavi l'enebriadura »
Dins À Toulouse, n° 66, 2019

– Avètz crescut a Lion, cossí descobriguèretz lo repertòri tradicional occitan ?

Ma familha es per part originària d’Auvernha, alavètz ausiguèri un pauc la lenga pichon. Mas es en formacion per venir professor de musica que de mond me faguèron descobrir aquel repertòri. I ai reconegut de caracteristicas musicalas que m’interessavan fòrça coma las estructuras melodicas repetitivas, gaireben ipnoticas, lo son de contunh, la sonoritat bruta dels instruments. E puèi ai comprés qu’en Auvernha i a un sediment de lenga occitana, que se vei dins lo francés. Tot aquò mesclat, ai pres una bona rosta. Alara ai trabalhat, primièr en aprenent las cançons, puèi ai cercat mond que parlan encara per aver un modèl de’n cò mieu.

Aquò fa 10 ans ara, e me soi installat a Tièrn, d’aquí ont es originària ma familha. Segur qu’aquel « retorn » es indissociable de mon trabalh sus la lenga d’òc.

– Ongan prepausatz una evolucion de Sourdure, en qüatuor. De qué vos pòrtan los autres musicians ?

Fa d’annadas qu’aviái l’envèja d’èsser acompanhat. Voliái renovelar las formas sonòras, l’estructura dels concèrts. E puèi cercavi una mena d’enebriadura, tocar d’autras energias. Solet soi limitat, me cal tot contrarotlar. Amb los autres musicians, pòdi èsser destibat. Son totes acostumats al repertòri tradicional, jògan de cabreta, de percussions, de laüt o de banjò. Nos repausam los uns suls autres mas a l’encòp cadun pòrta son biais, e me fau bolegar per eles.

– Aquelas voses, aqueles instruments en mai, fan que los concerts son mai pels dançaires ?

Ja solet, segon las reaccions del public, podiái orientar la musica per que se dance o non. Se lo mond se dreiçan per dançar la borrèia e levar la posca, los ajudi. Ai a còr de gardar aquela soplesa entre una forma de musica pel bal e una autra que l’es pas. Pel trabalh a quatre, venèm tot just de començar dempuèi març. Doncas es encara una descobèrta.


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.