Dins son magazine numèro 69 del mes de decembre 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Pascal Caumont. Cantaire e compositor, notadament pel grop Vox Bigerri, es coordinator en musicas tradicionalas al Conservatòri de Tolosa.

« Lo Trad’ a per foncion de religar lo mond »

– Anatz ensenhar al Conservatòri ont avètz estudiat. Qué vos portèt aquela institucion ?

Una granda rigor dins lo trabalh e una compreneson del lengatge musical. Mos professors me permetèron de fargar los otisses que me servisson cada jorn. Ai pres conciéncia dels elements que fan una musica, sos moments de nautor, de baissa, son ritme. Jogavi ja, que soi d'una familha de musicians populars. Fasiam de musica dins las bandas, los bals o de concèrts amb d'armonias. Aquí tot èra mesclat e foncional, se caliá adaptar a çò qu'èra demandat. Lo repertòri cambiava segond çò celebrat, e sovent tot aquò s'acabava amb de cançons tradicionalas que tot lo mond coneissiá. I aviá pas de separacion entre los estils musicals.

– Quin serà vòstre ròtle al Conservatòri ?

Serai professor de cant, de practica collectiva e d'instruccion musicala. Coma coordinator del Departament me calrà trabalhar amb los autres professors, que fan de trad’ occitan mas tanben de musica arabò-andalosa. La tòca es de religar instruments e musicians e crear un repertòri comun, per acostumar los estudiants a d'autras musicas e far de concèrts. Me calrà enfin organizar de projèctes amb los autres Departaments del Conservatòri. Ensenhi dempuèi 1997 e me permet d'encontrar totjorn de mond. Cadun pòrta d'aiga al molin e reinventa la musica a son biais. Es important que cada estudiant faga espelir sa personalitat.

– Cossí evoluís la musica tradicionala d'aquesta passa ?

I a de mai en mai de musicians que venon d'orizons divèrs, del jazz, del classic... qu'an enveja de la conéisser e de faire un tròç de camin amb aquela musica. Lo tradicional es una musica de transmission orala qu'a, en mai d'una estetica, una foncion : de religar lo mond e doncas de s'inscriure dins una societat. Çò que vesèm es que sovent los musicians jogavan en solistas e que dempuèi 30 ans la practica collectiva se desvolopa fòrça.


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.