Dins son magazine numèro 69 del mes de decembre 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Pascal Caumont. Cantaire e compositor, notadament pel grop Vox Bigerri, es coordinator en musicas tradicionalas al Conservatòri de Tolosa.

« Lo Trad’ a per foncion de religar lo mond »

– Anatz ensenhar al Conservatòri ont avètz estudiat. Qué vos portèt aquela institucion ?

Una granda rigor dins lo trabalh e una compreneson del lengatge musical. Mos professors me permetèron de fargar los otisses que me servisson cada jorn. Ai pres conciéncia dels elements que fan una musica, sos moments de nautor, de baissa, son ritme. Jogavi ja, que soi d'una familha de musicians populars. Fasiam de musica dins las bandas, los bals o de concèrts amb d'armonias. Aquí tot èra mesclat e foncional, se caliá adaptar a çò qu'èra demandat. Lo repertòri cambiava segond çò celebrat, e sovent tot aquò s'acabava amb de cançons tradicionalas que tot lo mond coneissiá. I aviá pas de separacion entre los estils musicals.

– Quin serà vòstre ròtle al Conservatòri ?

Serai professor de cant, de practica collectiva e d'instruccion musicala. Coma coordinator del Departament me calrà trabalhar amb los autres professors, que fan de trad’ occitan mas tanben de musica arabò-andalosa. La tòca es de religar instruments e musicians e crear un repertòri comun, per acostumar los estudiants a d'autras musicas e far de concèrts. Me calrà enfin organizar de projèctes amb los autres Departaments del Conservatòri. Ensenhi dempuèi 1997 e me permet d'encontrar totjorn de mond. Cadun pòrta d'aiga al molin e reinventa la musica a son biais. Es important que cada estudiant faga espelir sa personalitat.

– Cossí evoluís la musica tradicionala d'aquesta passa ?

I a de mai en mai de musicians que venon d'orizons divèrs, del jazz, del classic... qu'an enveja de la conéisser e de faire un tròç de camin amb aquela musica. Lo tradicional es una musica de transmission orala qu'a, en mai d'una estetica, una foncion : de religar lo mond e doncas de s'inscriure dins una societat. Çò que vesèm es que sovent los musicians jogavan en solistas e que dempuèi 30 ans la practica collectiva se desvolopa fòrça.


Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.