rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana. Aquí, çai-jos, çò que ne disiá.

L'occitan es un balon de rugbi !

Me dison sovent : mas l'occitan es fotut, o veses ben, tu, o comprenes ben saique. E de contunhar : a qué servís de voler aital defendre una lenga, totas las lengas son mortalas, e patin-cofin... Version que tua : tu que pr'aquò siás intelligent... Alara ieu disi de òc : totas las lenga son mortalas, deman lo francés, après l'anglés e vira la ròda. Viure pel moment...

Servisson pas los rasonaments. Contar una istòria. Per me far comprene, fau la comparason amb lo rugbi (que benlèu es nascut en occitan abans de traversar la mar). Metam que l'occitan es una bala de rugbi... Aquela bala n'ai eiretat, e i soi pas per grand causa. Es aital. Òm causís pas sos parents, son luòc de naissença e tot aquò... Donc ai la bala. Pòdi decidir qu'es mòrta, que servís pas res e que te sabi ieu. Laissar tombar. Escampar ont que siá. La bala viu pas mai.

Pòdi tanben decidir qu'aquela bala que m'an donada la vau far passar a d'autres, e la te dòni. Una passa coma cal. Aplicada.

E après de qué se va passar ? O sabi pas, ieu. O sabes, tu ? Benlèu que farà una « cagada » aquel que li ai passada la bala, benlèu que non. Una autra passa e tanplan un ensag al cap... Tanplan una bona mescalada, e la bala contunha de viure. Tanplan... Fau ma part de trabalh, e veirem ben !

J. B. sus ieo12.org lo 29/09/2013


Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.