Se debanarà a Narbona lo 11 d'octobre de 2025 al Palais del Trabalh la granda jornada occitana de Narbona e del grand Narbona.
A Montpelhièr ongan se festeja Max Roqueta, un dels escrivans occitans màger del sègle XX.
Los encontres Occitans en Provença se debanaràn en 2025 del dimenge 27 de julhet al dimenge 3 d’agost al Centre “Les Prats Jaunes” a Sant Lagier (05260).
Del 10 al 16 d’agost de 2025 se debanarà a Vilanuèva d’Olt la 51ena Escòla Occitana d'Estiu.
Se debanarà del 8 al 13 de julhet de 2025 en Roergue l'Universitat Occitana de La Guepia.
Lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, lo CAOC, organiza cada an dos prèmis : lo prèmi Enric Garriga Trullos dedicats al tèxtes de ficcion corts e D'Aura en aura dedicat als ensages.
Lo departament d’occitan de l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr desirós de metre en valor la creacion occitana contemporanèa en pròsa autregèt en 2025 son prèmi literaris.
Dins son magazine À Toulouse del mes d'abril de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Guillaume Lopez.
Dins son magazine À Toulouse del mes de març de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de la cantaire Anne Enjalbert.
Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Louis Pezet.
L'Estivada se debanarà en 2025 del 24 al 26 de julhet a Sebasac, Pargue de la Dolina.
Al mes de genièr de 2025 lo Region Occitània comunicava sus son site Internet en occitan sus la cultura del pastèl en Lauragués.
Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.
Coma cada an se debanarà en 2025 lo festenal Fasètz la Lenga en Cabardés.
Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.
En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.
Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.
En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.