Lo divendres 20 d'octobre de 2023 l'Universitat Paul Valéry organiza una jornada d'estudis dedicada a l'escrivan Florian Vernet.
Coma cada an l'IEO d'Aveyron organiza al mes de setembre sa Passejada Occitana.
Se debanarà lo dimècres 13 de setembre de 2023 a 18h a l’Ostal de las Associacions de Rodés, sala A03, un encontre amb Miquèl Pedussaud.
Los 5 e 6 d’octobre de 2023, a Agen en Òlt e Garona, organizat conjonchament pel Departament d’Òlt e Garona, la Vila d’Agen e la Region Nòva Aquitània, se debanaràn d'encontres al torn del breton, de l’alsacian, del catalan, del creòl, del futunian e de plan d’autras lengas.
Après la siá mòrt en genièr de 2015 Joan-Pèire Alari rendiá omenatge a Marcèu Esquieu.
Es en preparacion l'edicion del disc Martí Retorn. Aqueste serà la reünion de tretze cançons de Claudi Martí registradas en estúdio.
Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.
Lo 25 de març de 2023 se debanava a Montpelhièr l'Amassade Generala de l'IEO-OPM.
Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.
La plega IEO de 2023 es en soscripcion. Quatre libre son publicats ongan dins la collecion A Tots dedicada a la pròsa occitana contemporanèa. Collection que, festeja sos cincanta ans d’existéncia.
L'associacion nimesenca Terrairòl edita cada an un agenda a destinacion dels escolans. Las illustracions per l'edicicon 2023/2024 son degudas a Joan Carles Codèrc.
L’amassada generala de 2023 l’Institut d’Estudis Occitans, aculhida per la seccion d’Avairon (IEO12), se debanarà a Rodés los 22 e 23 d’abril dins la sala de conferéncia del Centre Cultural, 25 avenguda Victor-Hugo, 12 000 a Rodés.
Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.
En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.