La plega de Nadal de 2025 d'IEO Edicions es en preparacion. Los libres seràn disponibles al mes de febrièr de 2026
Se debanarà a Narbona lo 11 d'octobre de 2025 al Palais del Trabalh la granda jornada occitana de Narbona e del grand Narbona.
A Montpelhièr ongan se festeja Max Roqueta, un dels escrivans occitans màger del sègle XX.
Los encontres Occitans en Provença se debanaràn en 2025 del dimenge 27 de julhet al dimenge 3 d’agost al Centre “Les Prats Jaunes” a Sant Lagier (05260).
Del 10 al 16 d’agost de 2025 se debanarà a Vilanuèva d’Olt la 51ena Escòla Occitana d'Estiu.
Se debanarà del 8 al 13 de julhet de 2025 en Roergue l'Universitat Occitana de La Guepia.
Del 3 al 6 de julhet de 2025 se debanarà coma cada an a Nimes l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE).
Lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, lo CAOC, organiza cada an dos prèmis : lo prèmi Enric Garriga Trullos dedicats al tèxtes de ficcion corts e D'Aura en aura dedicat als ensages.
Lo departament d’occitan de l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr desirós de metre en valor la creacion occitana contemporanèa en pròsa autregèt en 2025 son prèmi literaris.
Dins son magazine À Toulouse del mes d'abril de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Guillaume Lopez.
Dins son magazine À Toulouse del mes de març de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de la cantaire Anne Enjalbert.
Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista del cantaire Louis Pezet.
L'Estivada se debanarà en 2025 del 24 al 26 de julhet a Sebasac, Pargue de la Dolina.
Los 23 e 24 de mai de 2025 de Sant Sulpici a Albi en passant per Castras se debanarà La Passem.
Al mes de genièr de 2025 lo Region Occitània comunicava sus son site Internet en occitan sus la cultura del pastèl en Lauragués.
Se dabanarà a Seta lo 4 d’abril de 2025 a la Balena Roja, 5 quai A. Merle a Seta, una conferéncia-debat animada per Felip Martel.
Coma cada an se debanarà en 2025 lo festenal Fasètz la Lenga en Cabardés.
En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.
Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.
Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.
Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.
Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.