La Quimèra

Detalh de la cobèrte de l'edicion de 1989 de La Quimèra de Joan Bodon

Primièras paginas del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Debuta de La Quimèra

Me demandi çò que soi. Degun me pren pas pus per un òme. Entre l'ase e la vaca me cal sarrar de palha, la nuèch, per me dormir.

Las gents que me parlan, jamai las comprendrai coma cal. Si, pr'aquò, quand me comandan lo trabalh, e las insolentariás las devinhi.

Pas besonh de prison per ieu. Se sortissi per carrièira, los enfants pichons me persègon a còps de pèiras. Tant que pòdon se sarran de ieu per m'escopir dessús.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

Òc, mas Jèsus Crist foguèt renegat per la siá familha, escarnit pel seu pòble, crucificat dins la siá vila, injuriat dins la lenga de Maria, la siá maire.

Lo mai ? Lo mens ? Cossí conéisser ? Quin es lo patiràs pus grand ? Jèsus Crist, que quitèt pas la patria de la siá carn ? Ieu, perdut fòra de tot en país estranh ?

Coma Josèp e Maria, un còp èra, sus la tèrra d'Egipte, per salvar la vida de l'Enfant. Mas non, de totes tres cap foguèt pas esclau.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

A la raja de la calor granda. N'ai lo cap que me bolís. Es l'ora de la prangièira. Cadun darrièr sa paret.

Ieu non : soi un Romi. E per temps d'escaumaci los cans sols e los Romis pòdon sortir.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.