La Quimèra

Detalh de la cobèrte de l'edicion de 1989 de La Quimèra de Joan Bodon

Primièras paginas del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Debuta de La Quimèra

Me demandi çò que soi. Degun me pren pas pus per un òme. Entre l'ase e la vaca me cal sarrar de palha, la nuèch, per me dormir.

Las gents que me parlan, jamai las comprendrai coma cal. Si, pr'aquò, quand me comandan lo trabalh, e las insolentariás las devinhi.

Pas besonh de prison per ieu. Se sortissi per carrièira, los enfants pichons me persègon a còps de pèiras. Tant que pòdon se sarran de ieu per m'escopir dessús.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

Òc, mas Jèsus Crist foguèt renegat per la siá familha, escarnit pel seu pòble, crucificat dins la siá vila, injuriat dins la lenga de Maria, la siá maire.

Lo mai ? Lo mens ? Cossí conéisser ? Quin es lo patiràs pus grand ? Jèsus Crist, que quitèt pas la patria de la siá carn ? Ieu, perdut fòra de tot en país estranh ?

Coma Josèp e Maria, un còp èra, sus la tèrra d'Egipte, per salvar la vida de l'Enfant. Mas non, de totes tres cap foguèt pas esclau.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

A la raja de la calor granda. N'ai lo cap que me bolís. Es l'ora de la prangièira. Cadun darrièr sa paret.

Ieu non : soi un Romi. E per temps d'escaumaci los cans sols e los Romis pòdon sortir.


Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.