Extrach del libre Memòris de Ferran Delèris (pagina 47, IEO Edicion, 2002).

Los lectors que m'an pas daissat en camin s'estonan benlèu qu'aja pas jamai parlat d'Occitània, d'occitanisme, de la lenga e de la cultura nòstras. Quitament pas un mot a prepaus de folclòre. De verai, viviái dins dos monds diferents.

A l'ostal, amb la parentat, los vesins, lo bestial, l'occitan èra ma lenga. Trobavi aquò natural. Me passèt pas jamai pel cap de recórrer al francés coma o fasián plasses joves montats a París o davalats a Tolosa. Lo papà n'enrabiava. « Aqueles macarèls de putas, ornhava. An vergonha dels vièlhs e de nosautres. Que benlèu s'escampan pas ! » [...]

A Sant Josèp, parlavi e estudiavi en francés. De Mistral, dels felibres, de l'abat Besson, d'Enric Molin alara regent a Compolibat, ne foguèt pas jamai question. La Glèisa aviá dich de òc a la Republica. Del còp, aviá dich de òc a jacobinisme e francizacion. L'evesque de Rodés agachava de coa d'uèlh los qualques curats amistosats dels felibres. Admetiá que presiquèsson en occitan un parelhat de còps per an, pas mai. Saique, crentava la resorgança d'un passat dolorós : patarins, crosada dels albigeses, inquisicion, lenhièrs de Lavaur, Menèrba, Montsegur... Melhor èra de remenar pas las cendres.

La francizacion èra ça que la plan avançada. En 1939, los apelats que gratavan enré o fasián pas al nom d'Occitània. Volián simplament pas quitar l'ostal, anar al missant temps, riscar d'èsser tuat, nafrats per gròsses, vilatons, Angleses e Poloneses.

Devi reconéisser que l'avenidor del « país » èra pas alara mon problèma. Cercavi puslèu a ne sortir, a far mon camin. La paura mamà aviá pregada la sòrre de rengar dins un tirador las òbras de l'abat Besson. Las i delembrèrem pendent un brieu.

Ferran Delèris


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.