Un tèxt de 1953 de Fèlix-Marcèl Castan : Aquela tradicion (Part 3). Es estat publicat dins Argumentari (IEO Ensages, 1994). L'autor aicí rapèla que entre la Renaissença e Mistral la lenga occitana se calèt pas. Critica tanben l'apròcha qu'avèm dels trobadors : ne fasèm un genre, un sol autor, per melhor oblidar los escrivans que èran.

Aquela tradicion

[...] Los sègles occitans XII e XIII faguèron una traucada elhauçanta sul davant de l'istòria : i aguèt tres aspèctes essentials, l'art romanic, la civilizacion cortesa e la filosofia dels erètges catars... Las cal estudiar ensemble, per far lo retrach d'una societat que se i miralhan, amb lors contèstas sornas, una borgesiá naissenta, una feudalitat urosa, una clergiá poderosa.

Mas l'istòria de la produccion poetica, de l'espelison de la consciéncia modèrna, l'istòria literària dels trobadors nos desfauta.

Entremièg las Leys d'Amors e la Renaissença, se volèm restablir lo ligam, devèm portar un esfòrç tanben suls periòdes tenguts per menors : Pèir de Garròs, Augèr Galhard, Ballaud de la Bellaudièra al sègle XVI, Adèr, Godolin, d'Astròs al XVII se pòdon pas considerar coma autors segondaris, amb la còla que ne son enrodats... Aquí una epòca de cultura.

La Renaissença, se deu pas definir sens tenir compte de l'abat Favre, de Fabre d'Olivet, de Navarròt, de Jensamin e dels que lor faguèron rampèu dins lor temps.

Per plan dire, de Pèir de Garròs a Mistral, a Forés e Perbòsc i aguèt jamai de silenci, la lenga d'Òc se calèt pas.

Tocant los trobadors, es una tissa de ne rasonar coma d'un sol autor, en los prenent quora per genres literaris, quora del biais filosofic, e sèm pas abiaissats a distingir las epòcas e las generacions, a confrontar las personalitats, a caracterizar l'art e l'engenh de cadun... Avèm pena encara de los tractar coma d'autors vertadièrs : ne parlam per allusion e, de còp, per pretericion.

I cercam per subrepés d'influéncias, de similituds, allòc de portar l'atencion dins d'abòrd sus l'originalitat.

E fin finala, cercam çò que manquèran de far e faguèron pas, en plaça de çò que realizèron d'espectaclós, cadun amb son urpada personala.

Quant a las autras epòcas, e principalament los sègles XVI e XVII, malgrat unes ensages trastejants, sèm coma s'èrem vergonhoses de metre en plaça nòstres autors dins los corrents de lor temps, per desgatjar l'inspiracion occitana. Es malaisit de portar un jutjament sus aquelas òbras, que mai d'una an una grandor qu'es pas de dobtar... Vendriam que sauriam examinar la Renaissença atanben, los crestens de nòstra tradicion tota. [...]

Fèlix-Marcèl Castan


Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.