Un article de Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 21 pareguda en 1970.

VIen congrès de lenga e literatura d'òc. Monpelhièr, 24-30 d'agost de 1970.

Èra lo seisen congrès del nom. Dins los cinc autres s'èra, sabentament mai o mens, descopat lo cadavre mòrt de la lenga e de la cultura nòstra. Al començament tot çò important èra interdich, per pas que i aguèsse d'ondadas : de parlar de la grafia de la lenga modèrna, de charrar en occitan, de s'escavartar de la rega universitària mai estrecha. D'aquel temps d'ailà los occitanistas de l'IEO èran los enfants terribles. D'un congrès a l'autre butèron lor preséncia. Mas òm se làguia d'èsser embarrats dins una adolescéncia sempitèrna : los occitanistas èran pas tan nombroses, se portavan totjorn una mena de borrotla dins las aigas estadissas de l'« Altprovenzalisch » o del « Prouvençau mistralen »1.

Lo congrès de Montpelhièr serà estat lo de la novetat. Aimariàm dire del despertar (mas per o dire sens messorga, cal esperar l'avenir). Los enfants terribles d'autres còps èran cargats d'universitarisme : los mai joves dirián qu'an près lor capèl de mandarins. Mas se fasián seguir d'autres, de la nòva generacion.

Las innovacions, lo professor Czerny de Cracovia las debanèt dins son rapòrt final, sens ideologia, d'un ton mesurat. Èra l'introduccion de metòdes contemporanèus (èra temps, lo domèni occitan de la romanistica riscava de venir un Felibritge de la sciéncia : mantenèm !) tant en istèria literària, en estilistica coma en lingüistica. Èra la promocion de l'occitan e del catalan coma lenga de trabalh (non pas sonque dins los expausats, mas dins las discutidas) : e aquò o devèm als joves occitanistas alemands o anglo-saxons tant coma als d'aicí.

Èra en soma lo congrès per saludar lo viu sota lo lençòl academic del mòrt. L'occitanisme, lo catalanisme mai animoses èran presents amb los libres, amb los discs, amb l'espectacle presentat sota lo govèrn de Leon Còrdas, amb los recitals de cançons, amb l'espectacle de Pinhan. Aquò agradèt a totes ? Fòrça congressistas foguèron rabits, entosiasmats. N'i aguèt per faire la mina despechosa. Res d'estonant...

Apondrem, quina que siá la lenga, la question del lengatge. Pensi al lengatge precís, critic de l'amic Enric Giordan dins son rapòrt de sintèsi. Lo lengatge de la sciéncia engatjada dins son objècte e al servici de son objècte. Lo lengatge mai modèrne e mai universal. La conquista d'un lengatge es benlèu çò pus important que lo Congrès de Montpelhièr aguèsse pogut portar a l'enantiment de la cultura d'òc. Perque, se comprèn, sens aquela tòca d'enantiment, tant valdrià se tàiser.

Robèrt Lafont

Nòta

1 cf. lo compte rendut del Congrès de Niça per Joan Larzac, Viure numèro 11.


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.