Dins la revista Aicí e ara de novembre de 1982, Josiana Saussenac-Ribet presentava lo libre de Felip Gardy : Lo païsatge endemic.

Lo païsatge endemic de Felip Gardy (Federop Ed., Lion, 1982)

Felip Gardy es incontestablament un de nòstres melhors poetas. S'es lançat pacientament dins la granda aventura de l'exploracion atentiva de la lenga, per i far nàisser d'orizonts nòus, desaviants e comols d'embriaguesa.

Perque l'occitan es pas quana lenga que siá : es un òrt tornat ermàs, emplit d'èrbas desconegudas, un univèrs a descobrir. D'unes, dins d'amiras diferentas, an comprés las possibilitats fabulosas qu'aquel empèri quasi verge ofrissiá al poeta : Max Roqueta, Renat Nelli, Ives Roqueta, Joan-Pèire Tardiu, Robèrt Allan...

Fòrça, pasmens, demòran proches de l'oralitat o del païsatge literari francés, quand sufiriá de se clinar per amassar de garbas plenas d'associacions verbalas novèlas, drudas, intactas, que cruissísson voluptosament entre los caissals.

L'itinerari de Gardy, dempuòi sos primièrs tèxtes (L'Ora de Paciéncia, Laberint) s'es desvolopat dins aquela perspectiva. Al travèrs dels jardins luxurioses del lengatge, visita pacientament las estratas mièg inconscientas de son sicap, aquí que se congrèan e se resòlvon los sòmis. Tot se barreja coma dins la construccion d'un pantais : l'obsession carnala de l'amor sempre que desfauta, las angoissas prigondas de l'èsser que resurgisson al lindal de l'endorminent, quand las certituds de la jornada se brigalhon coma de cristal, e de païsatges estonants de selvas, de mars, d'albas malenconiosas, qu'an en filigrana los contorns infinidament trebolants de la femna desirada.

Après s'èstre un pauc fòraviat dins lo trobar lèu (Caramentrant au Mes d'Agost) o dins l'abstraccion desincarnada e secarosa (Boca Clausa/Còr), Gardy nos tòrna aqui d'images d'un país plenament sieu qu'el solet a lo biais de nos far visitar.

Compti aqueste libre demest los pus significatius d'aqueles dètz ans de poesia occitana. Marca un camin de perfeccion e de maduresa. Illustra çò que pot èstre una cèrta poesia de lenga nòstra, quand es intensament volguda e viscuda poesia, e irreductiblament occitana.

En mai d'aquò, la presentacion (cobèrta en colors, estampatge polit) es excellenta. Doas rasons per possedir dins sa bibliotèca aquel libre important de literatura nòstra.

Josiana Saussenac-Ribet

Sorsa : revista Aicí e ara, novembre de 1982.


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.