Los romans son rars en literatura occitana. En 2016 sortiguèt, publicat per l'IEO de Lengadòc, Los Crancs, de Jaumet Demèsa.

Aquel libre es ben un roman. La quatrena de cobèrta precisa pas lo genre del libre, ne dona pas tanpauc la descripcion. Jaumet Demèsa es conegut pes sos libres pels jovents, coma L'òme sortit de la mar o encara Los raubaires de Taur e la manca de descripcion podriá far pensar que Los Crancs es un libre pels jovents de mai. Non, aicí avèm ben a far a un roman tot public.

Jaumet Demèsa nos conta la vida de Carles, dich lo Cranquet, darrièr nascut d'una familha de pescadors coneguda sota l'escais de « Los Crancs » ; familha que demòra prèp dels estanhs prèp de Mèsa. Escais que dona son nom a l'òbra

En un centenat de pagina, del brèç a la tomba, l'autor seguís lo Cranquet, sa vida, son drama. Un libre sensible que malgrat qualques maladreiças (al còp editorialas, coma sovent en literatura occitana, d'estile o de sintaxi) toca lo lector.

Un dels interesses d'aquel libre, al delà d'èsser un roman, es de donar l'environament pròpri als estanhs : un mond d'aiga, de peisses, de pescadors. Amb aplicacion Jaumet Demèsa assajar de nos donar aquel univèrs uèi esvanit, de mots alara tot un lexic ligat a la pèsca.

L'accion se debana de la fin de las annadas trenta a la annadas setanta del sègle passat.

Lo libre es disponible sus la botiga de l'editor : ieo-erau.com

Extrach (pagina 3) :

« Dins aquela fin de tantossada grisa, la vièlha Pascalina camina sola a la plaja tot lo long de l'estanh.

« Siloeta prima tota drecha, longaruda e rigida coma un ciprès dins la garriga, tota negra tanben dels pès fins a la punta que li amaga sos pels, tota muda dins sas pensadas, tota solitària dins son dòl.

« Aquí a broa de l'aiga que ven morir a sos pès, a passes menuts va, sa talha alta aparéis lassa d'ans, de trabalhs e de sovenirs que son aquí detràs son front, front marcat de milanta rafiduras, cargat dels remembres de tota una vida. Sus son front, sola taca mai clara dins sa cara fina e prima, ont òm pòt legir tota l'existéncia d'una femna amb sa jòias e sos fracatges. »

Cobèrta del libre Los Crancs

Cobèrta del libre Los Crancs de Jaumet Demèsa


Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.