Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola de Montpelhièr.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Après aver legit De Dante à Mistral de Jules Véran, Max Roqueta se procura L'Inferno de Dante Alighieri (1265-1321). En 1931, escriu : « Dante me fa l'efiech parièr que Mistral. Quand soi a calòs, los legir me reviscola. »

En 1932, un collèga florentin li legís Dante en italian : « Puòi, entre que seguissiá dins lo tèxt italian, li legiguère ma revirada lengadociana. Compreniá pas grand causa, mas me diguèt que servava pro lo ritme e lo ton d'origina. » La revirada del Cant I de L'Infèrn es acabada en 1936.

Al contra dels poètas de son temps, Dante a causit de s'exprimir en lenga vulgara – l'italian – puslèu qu'en latin (o en occitan, coma Sordel). Dins Lo Purgatorio, rescontra lo trobador Arnaud Daniel – « lo melhor fabre en parlar mairau » – e aquel respond en occitan a sas demandas. En 1931, Max Roqueta a « la gaug de constatar que l'italian de Dante es vesin de la lenga dels Trobadors emai de la lenga d'òc modèrna. »

Signe d'una armonia intellectuala prigonda, Max Roqueta escriu La Casa di Dante, integrat en 1997 a Verd Paradís VII (Lo Corbatàs Roge). Un ostal d'Argelièrs ven l'ostal de Dante faidit : « [...] tragic, un aspèct de misèria, d'abandon, de tristum, [...] Caliá que Dante siá tot dins l'ostau, e l'ostau res. »

D'un biais mitic, vei la vida en aquel luòc de Dante que : « portava Firenze amb el pertot ont anava. Tanben au mieu. Las pòrtas redondas dels ostaus, dels estables, dels crotons, clausas sus lo silenci de las causas secretas ont dormissián de sègles de vida, èran aquelas de las ciutats italianas. » Après dos o tres ans d'abséncia de Max Roqueta al vilatge, « L'òme estrangièr aviá tornat prene son camin d'etèrne caminaire. [...] E, dins mon imaginari, arrestava pas de caminar. Arrestarà pas jamai ».


Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.