Aquí çai-jos l'epilòg del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut a la edicion Trabucaire en 2010.

E ara, vos que passatz, e que sabètz, s'un jorn vos arriba de veire los luòcs ont aquela ventura se nosèt, s'espeliguèt, per puòi s'ebeure jot d'autra polsa, coma l'istòria la fai plòure a tota ora sus la memòria dels òmes, vos prègue d'i bailar un ulhauç de silenci e de respècte. Per las pèiras, s'i son encara, qu'an pas de fons perdut lo recòrd de l'ostau que fasián, e de l'èime d'aquel que, primièr, ne concebèt las formas e l'arma. Per los aubres vièlhs qu'an vist passar aqueles òmes, aquelas femnas, e qu'an trevat tant de sòmis de manits. Per las èrbas umilas que sos rèires esvanits an conoscuts lo pes, grèu o leugièr, pesuc o sautarèl, d'aqueles vivents. Per la lenga qu'n pòt demorar encara, sol esperit, sol engenh d'un pòble ; que l'istòria aclapèt de criminal mesprés ; que de nècis, coma n'i a de pertot, an picat dau fèrre sens s'avisar qu'èra sa maire. E que, se, d'aquí, d'alai, un nom de cause, un nom e luòc, d'aubre o d'aucèl, d'èrba o d'estela ne'n pòt subreviure encara dins l'escrich d'una carta, gardatz-o, preciosament, amb tot l'amor que s'ameritan. Mai qu'aquelas pèças d'òr d'un reiaume perdut. E qu'òm agacha coma se, dins la carn freja dau metal, se rescondiá, per se servar, lo trelús e la glòria d'un empèri. Per de qu'un pòble, e mai escarnit, e mai sens glòria, es lo mai linde, lo mai naut, lo mai lumenós, lo mai sacrat dels empèris.


Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.