Aquí çai-jos l'epilòg del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut a la edicion Trabucaire en 2010.

E ara, vos que passatz, e que sabètz, s'un jorn vos arriba de veire los luòcs ont aquela ventura se nosèt, s'espeliguèt, per puòi s'ebeure jot d'autra polsa, coma l'istòria la fai plòure a tota ora sus la memòria dels òmes, vos prègue d'i bailar un ulhauç de silenci e de respècte. Per las pèiras, s'i son encara, qu'an pas de fons perdut lo recòrd de l'ostau que fasián, e de l'èime d'aquel que, primièr, ne concebèt las formas e l'arma. Per los aubres vièlhs qu'an vist passar aqueles òmes, aquelas femnas, e qu'an trevat tant de sòmis de manits. Per las èrbas umilas que sos rèires esvanits an conoscuts lo pes, grèu o leugièr, pesuc o sautarèl, d'aqueles vivents. Per la lenga qu'n pòt demorar encara, sol esperit, sol engenh d'un pòble ; que l'istòria aclapèt de criminal mesprés ; que de nècis, coma n'i a de pertot, an picat dau fèrre sens s'avisar qu'èra sa maire. E que, se, d'aquí, d'alai, un nom de cause, un nom e luòc, d'aubre o d'aucèl, d'èrba o d'estela ne'n pòt subreviure encara dins l'escrich d'una carta, gardatz-o, preciosament, amb tot l'amor que s'ameritan. Mai qu'aquelas pèças d'òr d'un reiaume perdut. E qu'òm agacha coma se, dins la carn freja dau metal, se rescondiá, per se servar, lo trelús e la glòria d'un empèri. Per de qu'un pòble, e mai escarnit, e mai sens glòria, es lo mai linde, lo mai naut, lo mai lumenós, lo mai sacrat dels empèris.


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.