mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

"Las darrièras annadas de sa vida, l’autor menèt a son acabament aquel vast roman que considerava a bèles uòlhs vesents coma una de sas òbras importantas.

"Dins la tièra dels documents inedits, en 2005, après la mòrt de l’escrivan, s’atrobava en bòna plaça aquela espessa plega de fuòlhs. Mièja-Gauta tal que l’avèm ara entre las mans es un libre dau ritme planièr, de la construccion volontàriament neblosa, que l’autor, se vei, l'a ramanejat trenta ans coma un palimpèst.

"A mon vejaire, Mièja-gauta es una de las òbras màgers de Max Roqueta. Ten una plaça centrala dins l’edifici, e n’esclaira mai d’un aspècte. Es tanben una faula de tot l’engatjament d’escrivan d’aquel autor, utopic acarnassiment a donar una cara a una cultura sens cara. Coma los patetics gentilòmes de veire que ges de dire pòt pas enclaure. Magicians e maudiches. E aquela quista abotís a culir una voluptat requista sur l’òrle dau nonrés."

Joan-Frederic Brun


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Lo balestièr de Miramont - Robèrt Martí

mars Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.

La lectura n'es aisida, la naracion linda e simple pren lo lector e lo passetja al fial del temps entre Roergue e Albigés. Robèrt Martí sap captiva lo lector. S'apiecha per aquò sus una lenga simpla e perfèctament mestrejada.