linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Aqueste libre, lo primièr sus la lingüistica occitana contemporanèa, ensaja de n’establir la caracteristica mai evidenta : lo rapòrt estrech, entretengut dempuèi bèl brieu, amb lo movement renaissentista.

Avèm, enfin, un bilanç istoriografic dels trabalhs sus la normativizacion, la codificacion, la lexicografia que son tanben de camps d’intervencion prioritaris del renaissentisme.

Basat, en partida, sus l’expleitacion d’archius orals - convèrsas amb los actors del temps present - e sus l’exploracion dels mitans scientific e militant, la recèrca s’estaca, d’una part, a far conéisser los actors e, d’autra part, a esclairir la dimension sociala de l’istòria de la lenga occitana e a ne desgatjar los enjòcs, tant al dintre del mitan academic coma dins lo mond militant.

Levat lo fach, ja original, qu’aqueste obratge inaugura d’estudis istoriografics dins lo domèni de la lingüistica occitana, dobrís tanben lo talh a de perspectivas nòvas per aquesta disciplina.

Joan Thomàs nasquèt en 1958 dins una familha occitanofòna de Tarn entre La Vaur e Castras. Professor d’occitan e de letras francesas. A ja publicat en collaboracion amb Ramon Chatbèrt Òbras completas de Josèp Daubian (IEO, 1982).


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Una cadena de voses - André Brink

cadena-voses Letras d'òc presenta una traduccion del libre d'André Brink : Una cadena de voses (A Chain of Voices). Traduccion occitana de Sèrgi Carles (504 paginas, 25 èuros).

André Brink nasquèt en 1935 a Vrede en Africa del Sud dins una familha d'afrikaner. Après d'estudis en literaturas a l'universitat de Potchefstroom (Africa del Sud) e a París a la Sorbona, venguèt mèstre de conferéncia en literaturas afrikaans e olandesa a l'universitat Rhodes a Grahamstown puèi professor d'anglés a l'universitat del Cap.