Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Una autra capitada son los dotze racontes publicats a Madrid en 1613 jol títol de Novelas ejemplares, que ne presentam aicí una tria. Demest aquestas istòrias, escrichas entre 1590 e 1612 sul modèl de la novella italiana, se pòdon destriar doas sòrtas de tèxtes. D’unes son de relats picaresques, e Rinconete e Cortadilho es considerat coma un dels melhors exemples del genre. Los autres, la majoritat, son de novèlas dichas bizantinas, de las intrigas complèxas ont las suspresas mancan pas.

Extrach del libre

Quand mos adversaris o vegèron, me daissèron sol e raspèron se metre al recès. De totes los qu’èran dins lo jardin, los turcs poguèron capturar pas que tres personas en mai de Leonilde qu’èra encara estavanida. Ieu, me prenguèron amb quatre afrosas nafras, venjadas de per abans sus quatre turcs que de quatre autras daissèri escampats pel sòl. Los turcs faguèron aquesta assalida amb lor rapiditat costumièra e, pas plan contents de cossí èran anadas las causas, s’anèron embarcar, puèi ganhèron la nauta mar e, a vela e a rems, en pauc temps arribèron a Favignana ont faguèron lo bilanç per veire quins òmes lor mancavan. En vesent que los mòrts èran quatre soldats d’aqueles qu’eles sonavan leventes, que son dels mai valents e mai estimats que menavan, se volguèron venjar sus ieu, e lo comandant de la nau amirala ordenèt de baissar l’antena per m’i penjar.


Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.

Une langue en quête d’une nation - Francesca Zantedeschi

zantedeschi Une langue en quête d’une nation un libre de Francesca Zantedeschi (IEO Edicion, 2013, 202 paginas, 22 èuros).

Presentacion – Amb aqueste trabalh, rigorós e precís, Francesca Zantedeschi nos acompanha dins los debats d'una epòca dont l'èco s'ausís encara uèi.

Se concentra suls procediments de reconeissença, dins un Estat-Nacion, d'una lenga diferenta de la lenga oficala.

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.