Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Una autra capitada son los dotze racontes publicats a Madrid en 1613 jol títol de Novelas ejemplares, que ne presentam aicí una tria. Demest aquestas istòrias, escrichas entre 1590 e 1612 sul modèl de la novella italiana, se pòdon destriar doas sòrtas de tèxtes. D’unes son de relats picaresques, e Rinconete e Cortadilho es considerat coma un dels melhors exemples del genre. Los autres, la majoritat, son de novèlas dichas bizantinas, de las intrigas complèxas ont las suspresas mancan pas.

Extrach del libre

Quand mos adversaris o vegèron, me daissèron sol e raspèron se metre al recès. De totes los qu’èran dins lo jardin, los turcs poguèron capturar pas que tres personas en mai de Leonilde qu’èra encara estavanida. Ieu, me prenguèron amb quatre afrosas nafras, venjadas de per abans sus quatre turcs que de quatre autras daissèri escampats pel sòl. Los turcs faguèron aquesta assalida amb lor rapiditat costumièra e, pas plan contents de cossí èran anadas las causas, s’anèron embarcar, puèi ganhèron la nauta mar e, a vela e a rems, en pauc temps arribèron a Favignana ont faguèron lo bilanç per veire quins òmes lor mancavan. En vesent que los mòrts èran quatre soldats d’aqueles qu’eles sonavan leventes, que son dels mai valents e mai estimats que menavan, se volguèron venjar sus ieu, e lo comandant de la nau amirala ordenèt de baissar l’antena per m’i penjar.


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.