Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Una autra capitada son los dotze racontes publicats a Madrid en 1613 jol títol de Novelas ejemplares, que ne presentam aicí una tria. Demest aquestas istòrias, escrichas entre 1590 e 1612 sul modèl de la novella italiana, se pòdon destriar doas sòrtas de tèxtes. D’unes son de relats picaresques, e Rinconete e Cortadilho es considerat coma un dels melhors exemples del genre. Los autres, la majoritat, son de novèlas dichas bizantinas, de las intrigas complèxas ont las suspresas mancan pas.

Extrach del libre

Quand mos adversaris o vegèron, me daissèron sol e raspèron se metre al recès. De totes los qu’èran dins lo jardin, los turcs poguèron capturar pas que tres personas en mai de Leonilde qu’èra encara estavanida. Ieu, me prenguèron amb quatre afrosas nafras, venjadas de per abans sus quatre turcs que de quatre autras daissèri escampats pel sòl. Los turcs faguèron aquesta assalida amb lor rapiditat costumièra e, pas plan contents de cossí èran anadas las causas, s’anèron embarcar, puèi ganhèron la nauta mar e, a vela e a rems, en pauc temps arribèron a Favignana ont faguèron lo bilanç per veire quins òmes lor mancavan. En vesent que los mòrts èran quatre soldats d’aqueles qu’eles sonavan leventes, que son dels mai valents e mai estimats que menavan, se volguèron venjar sus ieu, e lo comandant de la nau amirala ordenèt de baissar l’antena per m’i penjar.


Una sietada de reponchons - Sèrgi Gairal

Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.