Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Pichon seminariste, pichon païsan, pichon artesan, o paure diable condemnat a rusticar sus las estradas d'Occitània de pichons mestièrs en pichons mestièrs, aqueles paures contèran lor vida en vèrs e en occitans. Un biais benlèu per eles de se venjar. Contan simplament lors vidas de paures.

Los tèxts son accompanhats de lor traduccion en francés e de nòtas.

Aquel libre nos porgís de documents precioses sus la vida, l'escrich, la lenga, l'enfança d'aquelas personas membres de las classas popularas d'aquel temps.

Los tèxts son editats per : Philippe Gardy, Philippe Martel, Jean-François Courouau, Hervé Lieutard, Claire Torreilles et Marie-Jeanne Verny.


Lo secrèt de Juli - Sèrgi Gairal

Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.

Sul libre 'Discriminations : combattre la glottophobie'

glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.