demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Lo libre es estat editat a las edicions de l'IEO de Lengadòc.

Dins una de sas criticas sul site del Lugarn, Pèire Rabasse presentava aital lo libre :

« Dins aqueste libre, coma dins sos precedents, Jaumet Demèsa fa menar una enquèsta per de jovents. Plan solide es lo melhor biais que i pòt aver per far dintrar e manténer lo legeire adolescent dins la narracion. La possibilitat d’identificacion als personatges es lo melhor mejan per pivelar lo legeire. A n’aquel trabalh Jaumet Demèsa s’i sap far. O provèt amb sos precedents obratges. Escriure per la joventut es un mestièr malaisit de realizar. Es benlèu la rason que fa que son pas nombroses los que s’i fretan. Rason de mai per saludar lor trabalh.

« Jaumet Demèsa fa una lenga a l’encòp simpla e precisa, es intelligentament adaptada al public destinatari. Los dialògues son vius e correspondon a l’oralitat de uèi. A causit de far un occitan modèrne e pauc o pro estandard. Sus aquel sicut coma suls autres a rason. Cal que la literatura per la joventut se posca legir de Niça a Bordèu e de Vièlha e Vichei. L’intriga es just complicada çò que cal per convenir al public destinatari. Se compren que Jaumet Demèsa a fach, en amont, un trabalh de reflexion sus sas creacions.

« Malurosament, al nivèl de la presentacion editoriala, i a de causas que trucan e las cal relevar per las poder corregir dins l’avenidor. Aquò’s pas lo primièr còp qu’o remarqui : l’Institut d’Estudis Occitans de Lengadòc-bas, sonha gaire sas publicacions. Pr’aquò seriá pas complicat de balhar lo tèxte a legir per correccion. Ja qu’aprèp correccion demòran encara qualques dècas que passan per malhas, imaginatz un tèxte qu’es pas estat corregit ! Dins lo cas de Bruèissa o fadarèla ?, d’evidéncia lo tèxte es pas estat tornar legit per una tièrça persona. Pièger encara ! A un moment donat l’autor se mescla los pincèls entre los personatges. Aquela mespresa porgís una granda confusion dins l’òbra e lo lector es de longa a « rectificar de per el ». Va sens dire qu’aquò gasta bravament lo plaser de la lectura e quand se sap que lo libre es destinat a un public jove, es d’ont mai damatjós. Balham aquí a la joventut l’exemple marrit d’un trabalh fach a mièja, d’una gasanha complida a tustas e a bustas. Es un marrit senhal mandat a la joventut. »

*

Jaumet Demèsa escriu en occitan per los enfants mas pas solament. Li devèm Los Crancs (IEO Lengadòc, 2016) ; Lo mistèri de Creissèls (La Poesia, Montpelhièr, 2012) ; L'òme sortit de la mar (IEO Lengadòc, reed. 2010, 1999) ; Lo gojat que parla a las bèstias (IEO, 2003) ; Los raubaires de Taur (La Poesia, Montpelhièr, 2003) ; La salvatgina (Onorina, Mèsa - La Poesia, Montpelhièr, 2002).

Ancian president del Cercle Occitan lo Buòu de Mèsa, sòci de l'IEO es tanben responsable dels encontres de la cançon occitana a Mèsa.


Mowgli la granhòta - Rudyard Kipling

mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.

Ensag : 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.