Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023, Les trois colonnes
Títol del libre de Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Aquestes an conegut dins l'istòria d'estructuras ligadas a la preséncia de populacions d'originas divèrsas. Se'n tròban las marcas dins los diferents parlar de la lenga occitana e dins la toponimia. Tot aquò testimòni de desplaçaments e de mestissatges umans al cors dels sègles.

Jòrdi Labouysse prenguèt consciéncia plan jove qu'aviá benlèu pas per aujòl qualques galleses blonds als uèlhs blaus, mas de grècs, d'ibères, d'aquitans, de wisigòts. Integrèt aquelas realitats dins son mestièr d'ensenhant.

A costat d'aquò escriguèt d'articles per de revistas culturalas. Tre la debuta de las annadas 2000, a la demanda de l'editor tolosan Francis Loubatières, publiquèt una istòria brèva dels wisigòts a destinacion d'un public larg. Respodent aital a una manca seriosa, pauc de personas coneissián aquel moment del passat occitan alara que Tolosa èra d'aquel temps, al sègle V, la capitala d'un reialme que s'estendiá de Léger a Gibraltar.

Après aver participat a l'escritura de mantun libre e documents sus l'istòria d'òmes e de femnas d'Occitània, Jòrdi Labouysse pensèt qu'èra temps de remosar qualques uns de sos articles en libre.

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire, Les trois colonnes, mai de 2023,‎ 411 paginas.


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.