Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023, Les trois colonnes
Títol del libre de Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Aquestes an conegut dins l'istòria d'estructuras ligadas a la preséncia de populacions d'originas divèrsas. Se'n tròban las marcas dins los diferents parlar de la lenga occitana e dins la toponimia. Tot aquò testimòni de desplaçaments e de mestissatges umans al cors dels sègles.

Jòrdi Labouysse prenguèt consciéncia plan jove qu'aviá benlèu pas per aujòl qualques galleses blonds als uèlhs blaus, mas de grècs, d'ibères, d'aquitans, de wisigòts. Integrèt aquelas realitats dins son mestièr d'ensenhant.

A costat d'aquò escriguèt d'articles per de revistas culturalas. Tre la debuta de las annadas 2000, a la demanda de l'editor tolosan Francis Loubatières, publiquèt una istòria brèva dels wisigòts a destinacion d'un public larg. Respodent aital a una manca seriosa, pauc de personas coneissián aquel moment del passat occitan alara que Tolosa èra d'aquel temps, al sègle V, la capitala d'un reialme que s'estendiá de Léger a Gibraltar.

Après aver participat a l'escritura de mantun libre e documents sus l'istòria d'òmes e de femnas d'Occitània, Jòrdi Labouysse pensèt qu'èra temps de remosar qualques uns de sos articles en libre.

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire, Les trois colonnes, mai de 2023,‎ 411 paginas.


Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.