Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023, Les trois colonnes
Títol del libre de Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Aquestes an conegut dins l'istòria d'estructuras ligadas a la preséncia de populacions d'originas divèrsas. Se'n tròban las marcas dins los diferents parlar de la lenga occitana e dins la toponimia. Tot aquò testimòni de desplaçaments e de mestissatges umans al cors dels sègles.

Jòrdi Labouysse prenguèt consciéncia plan jove qu'aviá benlèu pas per aujòl qualques galleses blonds als uèlhs blaus, mas de grècs, d'ibères, d'aquitans, de wisigòts. Integrèt aquelas realitats dins son mestièr d'ensenhant.

A costat d'aquò escriguèt d'articles per de revistas culturalas. Tre la debuta de las annadas 2000, a la demanda de l'editor tolosan Francis Loubatières, publiquèt una istòria brèva dels wisigòts a destinacion d'un public larg. Respodent aital a una manca seriosa, pauc de personas coneissián aquel moment del passat occitan alara que Tolosa èra d'aquel temps, al sègle V, la capitala d'un reialme que s'estendiá de Léger a Gibraltar.

Après aver participat a l'escritura de mantun libre e documents sus l'istòria d'òmes e de femnas d'Occitània, Jòrdi Labouysse pensèt qu'èra temps de remosar qualques uns de sos articles en libre.

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire, Les trois colonnes, mai de 2023,‎ 411 paginas.


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.