Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023, Les trois colonnes
Títol del libre de Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Aquestes an conegut dins l'istòria d'estructuras ligadas a la preséncia de populacions d'originas divèrsas. Se'n tròban las marcas dins los diferents parlar de la lenga occitana e dins la toponimia. Tot aquò testimòni de desplaçaments e de mestissatges umans al cors dels sègles.

Jòrdi Labouysse prenguèt consciéncia plan jove qu'aviá benlèu pas per aujòl qualques galleses blonds als uèlhs blaus, mas de grècs, d'ibères, d'aquitans, de wisigòts. Integrèt aquelas realitats dins son mestièr d'ensenhant.

A costat d'aquò escriguèt d'articles per de revistas culturalas. Tre la debuta de las annadas 2000, a la demanda de l'editor tolosan Francis Loubatières, publiquèt una istòria brèva dels wisigòts a destinacion d'un public larg. Respodent aital a una manca seriosa, pauc de personas coneissián aquel moment del passat occitan alara que Tolosa èra d'aquel temps, al sègle V, la capitala d'un reialme que s'estendiá de Léger a Gibraltar.

Après aver participat a l'escritura de mantun libre e documents sus l'istòria d'òmes e de femnas d'Occitània, Jòrdi Labouysse pensèt qu'èra temps de remosar qualques uns de sos articles en libre.

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire

Jòrdi Labouysse : Occitània, Moments d'histoire, Les trois colonnes, mai de 2023,‎ 411 paginas.


Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.