Dins lo libre qu'accompanhava en 2020 la mòstra Notre Occitanie organizada per la Region Occitània, Claude Sicre tornava sus la nocion de « província ». Una part del tèxt èra en occitan. Lo tornam publicar çai-jos.

Lo mot de « província »

Lo mot de « província ». Anam prene un exemple simple : cap de dròlle qu’age crescut luènh de París non pòt comprene çò que vòl dire, es quicòm de fosc. Li caldrà un moment per comprene çò que los cosins parisencs o la ràdio-tele vòlon dire. L’emplegarà pas jamai de sa vida, que n’a pas besonh, levat se per en cas es forçat de dintrar mai o mens dins lo biais de pensar parisencò-nacional e mediaticò-sabent. El que jamai es pas sortit de sa vila o de son campestre per anar dins un luòc que se sona « província » ! Ont es aquò ? Se va en Alsàcia, en Bretanha o a Arràs o a « Bourges », dirà : vau en Alsàcia, o en Bretanha, o a Arràs o a « Bourges », etc. Quand ausís lo tipe de la tele que ditz : « Arser èri en província e ai vist aquò », se dis còp sec : « es pas dins ma província aquel afar ! Ont èra ? ». Lo saurà pas.

Mon mestièr m’a menat a encontrar un fum de jornalistas parisencs (se son provincials d’origina càmbia pas grand causa, levat que de còps que i a, comprenon melhor çò que lor disèm, de mercés lor viscut passat) e avèm ensajat mai d’un còp de lor explicar aquel afar. Es pas aisit : per eles, la « província » es una realitat (la pròva n’es que tot lo mond parla aital dins lor mitan, sens jamai se trachar que los provincials emplegan pas jamai aquel mot, son ESTABOSITS quand lor fasèm la remarca) e non pas una representacion relativa nascuda dins una istòria especifica, un mot que bastís una realitat sonca per eles dins lors caps. Aqueles interlocutors culpabilizats se son faches a París dins las annadas 90 los campions d’un cambiament : se son meses a parlar de « region » (« soi anat en region ») per « província ». Èran contents de lor tròba, mas decebuts quand lor diguèrem qu’èra pas lo mot que caliá cambiar (aquò cambiava pas res) mas la representacion. Levat per tres o quatre mai curioses e mai aluserpits, res cambièt pas. Ara parlan de « París e los territòris ». La version novèla del dualisme reductor. Dualism qu’es coma l’idèa de los que pensan que la lenga d’òc non pòt tot dire, bla-bla sus l’inegalitat de las lengas, bestisa d’aqueles qu’an pas jamai dubèrt un tractat de lingüistica mas que parlan de tot aquò dins los jornals, las revistas e los libres.

Claude Sicre dins lo libre de la mòstra
Notre Occitanie en 2020


Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

França mandarà d'AMX-10 RC en Ucraina, Alemanha de Marder e los Estats Units de Bradley

AMX-10 RC

Lo president francés anoncièt lo dimècres 4 de genièr de 2023 que França anava mandar de veïculs blindats de tipe AMX-10 RC en Ucraina.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.