sto

Detalh de la cobèrta del libre

Aquí çai-jos la presentacion que fasiá del libre de Régine Hugounenq S.T.O - Lo tust de tres letras la revista de la metropòli de Montpelhièr Le Mmag en novembre 2019.

Lo tust de tres letras

L’autora Régine Hugounenq ven de publicar en òc e en francés un primièr libre titolat : S.T.O – Lo tust de tres letras, en cò de Euromedit Edicions, que conta l’istòria de son paire.

« Ai escrich aquel libre en remembre de mon paire Loís qu’es estat requesit dos ans al STO (Servici Trabalh Obligatòri), mas tanben a la memòria de totas las victimas d’aquel Servici mal conegut e que l’istòria francesa a longtemps rescondut. Aquò me fasiá mestièr de comprene e reparar una injustícia sociala », esclargís Régine Hugounenq, ensenhaira a la retirada.

Una lenga a transmetre

Originària de nòstra encontrada, l’autora a viscut 38 ans de temps en region parisenca, mas es demorada estacada a Occitània e a la lenga occitana, la de sos grands mairals, qu’a sempre trapat un resson en ela.

« Escriure en occitan, es mai qu’escriure en occitan », precisa Régine qu’a fach un memòri sus La transmission de la lenga occitana. Aquel libre sus lo STO fasiá mestièr tanben per transmetre, per doblidar pas. « Mon paire es mòrt sens jamai aver parlat de son viscut en Alemanha. »

Un còp a la retirada, e tornada al país, Régine comença a cèrcar de documents sus aquela pontannada de l’istòria. « Ai començat d’escriure primièr per ieu per comolar aquel gorg de silenci ». Puòi se decidís a publicar aquel testimoniatge esmovent enriquesit de fotòs e de documents venguts de son paire. Omenatge a aquel paire silentós, que l’istòria a agafat.

Régine Hugounenq conta la dificultat per los STO de trapar lor plaça dins un país encara macat per la barbariá de l’armada alemanda en desbaruta. Dins una França que reconosquèt tardièrament los STO coma victimas del trabalh forçat en Alemanha nazia.


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.