sto

Detalh de la cobèrta del libre

Aquí çai-jos la presentacion que fasiá del libre de Régine Hugounenq S.T.O - Lo tust de tres letras la revista de la metropòli de Montpelhièr Le Mmag en novembre 2019.

Lo tust de tres letras

L’autora Régine Hugounenq ven de publicar en òc e en francés un primièr libre titolat : S.T.O – Lo tust de tres letras, en cò de Euromedit Edicions, que conta l’istòria de son paire.

« Ai escrich aquel libre en remembre de mon paire Loís qu’es estat requesit dos ans al STO (Servici Trabalh Obligatòri), mas tanben a la memòria de totas las victimas d’aquel Servici mal conegut e que l’istòria francesa a longtemps rescondut. Aquò me fasiá mestièr de comprene e reparar una injustícia sociala », esclargís Régine Hugounenq, ensenhaira a la retirada.

Una lenga a transmetre

Originària de nòstra encontrada, l’autora a viscut 38 ans de temps en region parisenca, mas es demorada estacada a Occitània e a la lenga occitana, la de sos grands mairals, qu’a sempre trapat un resson en ela.

« Escriure en occitan, es mai qu’escriure en occitan », precisa Régine qu’a fach un memòri sus La transmission de la lenga occitana. Aquel libre sus lo STO fasiá mestièr tanben per transmetre, per doblidar pas. « Mon paire es mòrt sens jamai aver parlat de son viscut en Alemanha. »

Un còp a la retirada, e tornada al país, Régine comença a cèrcar de documents sus aquela pontannada de l’istòria. « Ai començat d’escriure primièr per ieu per comolar aquel gorg de silenci ». Puòi se decidís a publicar aquel testimoniatge esmovent enriquesit de fotòs e de documents venguts de son paire. Omenatge a aquel paire silentós, que l’istòria a agafat.

Régine Hugounenq conta la dificultat per los STO de trapar lor plaça dins un país encara macat per la barbariá de l’armada alemanda en desbaruta. Dins una França que reconosquèt tardièrament los STO coma victimas del trabalh forçat en Alemanha nazia.


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.