Lo grapaud de Baçan

Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'Lo grapaud de baçan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2. Presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan. Los dessenhs son de Jane Appleton los tèxtes son de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

La revista Los rocaires es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editat a Vailhan.

Aquí çai-jos l'istòria del grapaud de Baçan.


Lo grapaud de Baçan

De vertat, soi un grapaud malastrós. Imaginatz : soi tranquillament installat dins una figuièra, a me repàisser de fruchas maduras a punt, moflas e sucradas coma se’n pòt somiar, quand subran un auratge peta. M’agrada la pluèja, mas la pluèja fina que me careça docetament l’esquina. Èran aquí de gotas gaireben tant gròssas coma las figas que me tanavan.

Lèu m’aparèri jos un parapluèja de fuèlhas en esperar que lo delavaci passe. Començavi a m’aconsomir quand se metèt a rambalhar : dos òmes se venián metre a l’abric jos ma figuièra !

Quand enfin la pluèja s’agotèt, vegèri amb orror una tèsta sorgir entre las brancas. Los dos compaires se devián faire l’escaleta per aténher las fruchas. Una man se metèt a culhir voraçament las figas totas, tanlèu englotidas pels atalentats.

Me decidissiái a regret a daissar ma pasibla oasi quand la man me tombèt dessús e me soslevèt pels aires. Orrificat, fixèri la boca badanta que la man m’i precipitava, e cabussèri dedins sens me poder arpatejar.

Èra caud e viscós. Una vaga odor de figa poirida impregnava las parets. Davalèri un canal long abans de rejónher una sòrta de saca palunosa. Alara me metèri a coarnar a plen ganitèl, mas deguèri esperar bèl brieu abans de faire lo camin en sens invèrs, propulsat per aquesta estranha saca.

Vos aconselhi pas, cars amics, de faire un torn al dintre dels òmes : l’odor i es infècta.

Sorsa del tèxt : revista Los rocaires numèro 2.


Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.