En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica per Joan-Frederic Brun del libre de Leon Còrda : La batalha dels teules. Veniá d'èsser publicat per Les Presses du Languedoc.

Leon Còrda : La Batalha dels Teules

Leon Còrdas a çò que cal per far un bon escrivan : una lenga ufanosa e limpida, una conoissença larga de l'anma umana dins çò qu'a d'essencial e d'escur, e lo sens dau drama.

Tanben La Batalha dels Teules es un morsèl requist per los amators de bèla pròsa d'òc. Val lo còp de se laissar emportar sus aquelas ondas planièiras de vida umana ont la dignitat dels païsans s'afana a renàisser sus de camins de revòlta. Pus prigond dins l'espessor dau raconte, d'èrsas de passion amplas e ombrencas bastisson a bèles paucs un univèrs de violéncia nadiva que nos planteja als antipòdes de l'Occitània pintorèsca e bravassa ont lo libre començava. Cal èstre a l'encòp païsan e escrivan d'òc per parlar dels òmes de la tèrra amb tant de justesa brutala.

E es aquí lo vertadièr Còrdas. Lo bavarditge e las digressions inutilas qu'encombran lo libre l'amagan tot còp. Còrdas nos a pas donat encara lo recit d'una sola tenguda, viu e quichat coma un ponh, que sèm en drech de desirar d'el. Un libre que fariá mai de plaça al silenci, miralh de l'angoissa umana, un libre de passions testardas que se barrariá sus son subjècte a luòga d'èstre escrich, coma aqueste, al segond gras per un narrator exterior galejaire. Que nos fariá enfin descobrir Còrdas, dramaturge.

Joan-Frederic Brun

Léon Cordas, La Batalha dels Teules


Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.