Grepia de Nadal

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Lei santons, au Belem, l’i abitan fa dos sègles

Même si l’existence de crèches est déjà attestée au second siècle de notre ère, c’est bien en Provence que les petits personnages votifs ont impregné la culture populaire dont ils viennent. Passons en revue les principaux.

Se tròba plus en Provença a l’ora d’ara d’argiela cent dau cent dau país. « Mon grand l’anava querre d’escondon au pè de Venturi, mai ara es plus possible e faudriá crompar una argeliera per garantir lo provesiment » me vèn lo santonier. Mai lei provesaires, elei son Provençaus, a Aubanha o a Valàuria.

A l’ora d’ara fa mai de dos sègles qu’aquela tradicion dei santons fa trabalhar de mond au nòstre. Per tot dire, avans lo cristianisme, lei Romans fasián ja de figuras votivas de moleda a la fin de l’an. Èra lo moment que lei jorns alongavan a cha pauc, e que lo mond podián començar de pitar dins lo granier, e aquò se festejava !

Francés d’Assisas, vèrs 1200, entraïnava de mond per jogar de nativitats vestits de l’antiquitat. Mai es lo Marselhés Joan-Loís Lagnel que, primadier, creèt lei mòtles de gip per lei fabricar coma se fa a l’ora d’ara. Es pasmens una frema, d’Aubanha, Terèsa Neveu que, per lo primier còp, botèt a coire lo santon per ne’n faire lo bescuech que convèn per pitar.

Ara, d’en pertot, lei fieras dei santons permeton de veire lei creacions dei santoniers, en Arle, a Aubanha, a Ais, a Marselha... que la primiera s’i durbèt en 1803 au Cors Belsunce.

Dins lo Belem, trobam mai o mens lei personatges tradicionaus : Francés d’Assisas amb sa rauba burèla, lo pastre, lo ravit qu’auça lei braç, Bartomieu que sembla un chapacan, lei tres Rèis Mages, la bomiana e son niston e, segur, Jèsus, l’ase, lo buou, Josèp e Maria... Mai avisatz-vos que l’enfanton se deu plaçar, dins lo brèç, que lo 24 de decembre a miejanuech ! Que autrement ne’n fariatz un prematur.

Sorsa : Accent de Provence, n° 263, 2016


Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.