Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus l'antica linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.

Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga

Alain Valdeyron, conferencièr de Memòria d’Òc, associacion que valoriza la cultura e las tradicions lengadocianas, nos mèna per un viatge desacostumat pel temps, al despart de la gara de l’Esplanada del Clapàs...

« Aquesta linha passava pròche d’en cò ieu a Sant-Jòrdi d’Òrcas e en 1927, lo mieu paire militari, la se preniá » çò ditz Alain Valdeyron, sòci de Memòria d’Òc, autor d’una conferéncia Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga.

Creada en 1868, la Companhiá dels camins de fèrre d’interès local del departament d’Erau a bastit e expleitat una primièra linha ferroviàra entre Montpelhièr e Palavàs, immortalizada per Albèrt Dubout, que complèta los servicis de la Companhiá del Miègjorn e lo PLM. E una segonda fins a la gara de Rabiós, que servís Chaptal, Cela-Nòva, Sant-Pau-e-Valmalha, La Boissièira, Sant-Andreu-de-Sangonís, Sant-Felís-de-Lodés e Ceiràs.

Lo vam del camin de fèrre correspondiá a l’expansion economica de la viticultura dins la nòstra region, mas lo filoxèra aguèt rason de la produccion.

Aquesta linha de 45 km demest vila, vinhas e garrigas expleitada fins a 1951, aparten a nòstra istòria amb d’anecdòtas incrediblas. Per redusir los còstes de construccion, los expleitants faguèron d’economias sus l’esquina dels cavals encargats de transportar los escombres, en demesir leur racion de pastura... « Ailàs, èran pas sindicats ».

E dins aqueles trens, un fais de mestièrs vièlhs : Lo paire bolhòta que preparava de bolhòtas caudas pas que per las primièras e segondas classas. S’anonciava en cridant « cambas quilhadas ! » als passatgièrs frigorificats. Lo lampista, responsable de l’entreten de las lampas e de las lantèrnas e mai l’acrobata, lo balancièr o l’agulhaire.

D’uèi, sus aquesta linha, sòbran pas que qualques vestigis : castèls d’aiga, senhalizacion, trocets de ralhs rovilhats e las ancianas garas vengudas d’ostals individuals.


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.