Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus l'antica linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.

Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga

Alain Valdeyron, conferencièr de Memòria d’Òc, associacion que valoriza la cultura e las tradicions lengadocianas, nos mèna per un viatge desacostumat pel temps, al despart de la gara de l’Esplanada del Clapàs...

« Aquesta linha passava pròche d’en cò ieu a Sant-Jòrdi d’Òrcas e en 1927, lo mieu paire militari, la se preniá » çò ditz Alain Valdeyron, sòci de Memòria d’Òc, autor d’una conferéncia Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga.

Creada en 1868, la Companhiá dels camins de fèrre d’interès local del departament d’Erau a bastit e expleitat una primièra linha ferroviàra entre Montpelhièr e Palavàs, immortalizada per Albèrt Dubout, que complèta los servicis de la Companhiá del Miègjorn e lo PLM. E una segonda fins a la gara de Rabiós, que servís Chaptal, Cela-Nòva, Sant-Pau-e-Valmalha, La Boissièira, Sant-Andreu-de-Sangonís, Sant-Felís-de-Lodés e Ceiràs.

Lo vam del camin de fèrre correspondiá a l’expansion economica de la viticultura dins la nòstra region, mas lo filoxèra aguèt rason de la produccion.

Aquesta linha de 45 km demest vila, vinhas e garrigas expleitada fins a 1951, aparten a nòstra istòria amb d’anecdòtas incrediblas. Per redusir los còstes de construccion, los expleitants faguèron d’economias sus l’esquina dels cavals encargats de transportar los escombres, en demesir leur racion de pastura... « Ailàs, èran pas sindicats ».

E dins aqueles trens, un fais de mestièrs vièlhs : Lo paire bolhòta que preparava de bolhòtas caudas pas que per las primièras e segondas classas. S’anonciava en cridant « cambas quilhadas ! » als passatgièrs frigorificats. Lo lampista, responsable de l’entreten de las lampas e de las lantèrnas e mai l’acrobata, lo balancièr o l’agulhaire.

D’uèi, sus aquesta linha, sòbran pas que qualques vestigis : castèls d’aiga, senhalizacion, trocets de ralhs rovilhats e las ancianas garas vengudas d’ostals individuals.


Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.