Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus l'antica linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.

Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga

Alain Valdeyron, conferencièr de Memòria d’Òc, associacion que valoriza la cultura e las tradicions lengadocianas, nos mèna per un viatge desacostumat pel temps, al despart de la gara de l’Esplanada del Clapàs...

« Aquesta linha passava pròche d’en cò ieu a Sant-Jòrdi d’Òrcas e en 1927, lo mieu paire militari, la se preniá » çò ditz Alain Valdeyron, sòci de Memòria d’Òc, autor d’una conferéncia Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga.

Creada en 1868, la Companhiá dels camins de fèrre d’interès local del departament d’Erau a bastit e expleitat una primièra linha ferroviàra entre Montpelhièr e Palavàs, immortalizada per Albèrt Dubout, que complèta los servicis de la Companhiá del Miègjorn e lo PLM. E una segonda fins a la gara de Rabiós, que servís Chaptal, Cela-Nòva, Sant-Pau-e-Valmalha, La Boissièira, Sant-Andreu-de-Sangonís, Sant-Felís-de-Lodés e Ceiràs.

Lo vam del camin de fèrre correspondiá a l’expansion economica de la viticultura dins la nòstra region, mas lo filoxèra aguèt rason de la produccion.

Aquesta linha de 45 km demest vila, vinhas e garrigas expleitada fins a 1951, aparten a nòstra istòria amb d’anecdòtas incrediblas. Per redusir los còstes de construccion, los expleitants faguèron d’economias sus l’esquina dels cavals encargats de transportar los escombres, en demesir leur racion de pastura... « Ailàs, èran pas sindicats ».

E dins aqueles trens, un fais de mestièrs vièlhs : Lo paire bolhòta que preparava de bolhòtas caudas pas que per las primièras e segondas classas. S’anonciava en cridant « cambas quilhadas ! » als passatgièrs frigorificats. Lo lampista, responsable de l’entreten de las lampas e de las lantèrnas e mai l’acrobata, lo balancièr o l’agulhaire.

D’uèi, sus aquesta linha, sòbran pas que qualques vestigis : castèls d’aiga, senhalizacion, trocets de ralhs rovilhats e las ancianas garas vengudas d’ostals individuals.


Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.