Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus l'antica linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.

Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga

Alain Valdeyron, conferencièr de Memòria d’Òc, associacion que valoriza la cultura e las tradicions lengadocianas, nos mèna per un viatge desacostumat pel temps, al despart de la gara de l’Esplanada del Clapàs...

« Aquesta linha passava pròche d’en cò ieu a Sant-Jòrdi d’Òrcas e en 1927, lo mieu paire militari, la se preniá » çò ditz Alain Valdeyron, sòci de Memòria d’Òc, autor d’una conferéncia Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga.

Creada en 1868, la Companhiá dels camins de fèrre d’interès local del departament d’Erau a bastit e expleitat una primièra linha ferroviàra entre Montpelhièr e Palavàs, immortalizada per Albèrt Dubout, que complèta los servicis de la Companhiá del Miègjorn e lo PLM. E una segonda fins a la gara de Rabiós, que servís Chaptal, Cela-Nòva, Sant-Pau-e-Valmalha, La Boissièira, Sant-Andreu-de-Sangonís, Sant-Felís-de-Lodés e Ceiràs.

Lo vam del camin de fèrre correspondiá a l’expansion economica de la viticultura dins la nòstra region, mas lo filoxèra aguèt rason de la produccion.

Aquesta linha de 45 km demest vila, vinhas e garrigas expleitada fins a 1951, aparten a nòstra istòria amb d’anecdòtas incrediblas. Per redusir los còstes de construccion, los expleitants faguèron d’economias sus l’esquina dels cavals encargats de transportar los escombres, en demesir leur racion de pastura... « Ailàs, èran pas sindicats ».

E dins aqueles trens, un fais de mestièrs vièlhs : Lo paire bolhòta que preparava de bolhòtas caudas pas que per las primièras e segondas classas. S’anonciava en cridant « cambas quilhadas ! » als passatgièrs frigorificats. Lo lampista, responsable de l’entreten de las lampas e de las lantèrnas e mai l’acrobata, lo balancièr o l’agulhaire.

D’uèi, sus aquesta linha, sòbran pas que qualques vestigis : castèls d’aiga, senhalizacion, trocets de ralhs rovilhats e las ancianas garas vengudas d’ostals individuals.


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.