Dins son edicion del mes de genièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava una conferéncia de Alain Valdeyron sus l'antica linha ferroviària Montpelhièr-Rabiós.

Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga

Alain Valdeyron, conferencièr de Memòria d’Òc, associacion que valoriza la cultura e las tradicions lengadocianas, nos mèna per un viatge desacostumat pel temps, al despart de la gara de l’Esplanada del Clapàs...

« Aquesta linha passava pròche d’en cò ieu a Sant-Jòrdi d’Òrcas e en 1927, lo mieu paire militari, la se preniá » çò ditz Alain Valdeyron, sòci de Memòria d’Òc, autor d’una conferéncia Montpelhièr-Rabiós, una linha entre vinha e garriga.

Creada en 1868, la Companhiá dels camins de fèrre d’interès local del departament d’Erau a bastit e expleitat una primièra linha ferroviàra entre Montpelhièr e Palavàs, immortalizada per Albèrt Dubout, que complèta los servicis de la Companhiá del Miègjorn e lo PLM. E una segonda fins a la gara de Rabiós, que servís Chaptal, Cela-Nòva, Sant-Pau-e-Valmalha, La Boissièira, Sant-Andreu-de-Sangonís, Sant-Felís-de-Lodés e Ceiràs.

Lo vam del camin de fèrre correspondiá a l’expansion economica de la viticultura dins la nòstra region, mas lo filoxèra aguèt rason de la produccion.

Aquesta linha de 45 km demest vila, vinhas e garrigas expleitada fins a 1951, aparten a nòstra istòria amb d’anecdòtas incrediblas. Per redusir los còstes de construccion, los expleitants faguèron d’economias sus l’esquina dels cavals encargats de transportar los escombres, en demesir leur racion de pastura... « Ailàs, èran pas sindicats ».

E dins aqueles trens, un fais de mestièrs vièlhs : Lo paire bolhòta que preparava de bolhòtas caudas pas que per las primièras e segondas classas. S’anonciava en cridant « cambas quilhadas ! » als passatgièrs frigorificats. Lo lampista, responsable de l’entreten de las lampas e de las lantèrnas e mai l’acrobata, lo balancièr o l’agulhaire.

D’uèi, sus aquesta linha, sòbran pas que qualques vestigis : castèls d’aiga, senhalizacion, trocets de ralhs rovilhats e las ancianas garas vengudas d’ostals individuals.


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.