Bilingüisme

Lo bilingüisme, una chança ?

En 2019, lo 28 de mai, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme. Cente Presse rendiá compte de l'eveniment.

Bilingüisme : cossí pas ? e perqué non ?

De las lengas, Pèire Escudé, professor d'occitan, especialista universitari del bilingüisme e de la didactica de las lengas (cossí s'apprend una lenga e donc cossí s'ensenha), ne parlariá d'oras entièras. Lo 28 de mai a Rodés, convidat per l'IEO e « En esperant l'Estivada » diguèt saique l'essencial...

Lo bilingüisme, es pas d'aver exactament la meteissa competéncia dins doas lengas (çò qu'existís pas), mas la capacitat de parlar dins doas lengas, mas pas forçadament del meteis biais... Pòt pas èsser la guèrra entre lengas ni una bagueta magica, que lo bilingüisme, lo cal bastir...

De beneficis ? Es talament evident ! Totas las evaluacions scientificas o mòstran ; un enfant monolingüe aurà mai paur de çò qu'es diferent, estrangièr, novèl... donc serà pas tan plan dispausat a aprene, siá de lengas, siá d'autras matèrias... Per aprene cal sortir de sa zòna de coneissença e s'apropriar quicòm d'autre.

E s'agís pas solament de l'escòla ! L'escòla, per un enfant explica P. Escudé, es sonque 10 % de son temps biologic, e çò que compta mai es l'interaccion afectiva !

Cal dire qu'una lenga, s'oblida de còps, es plan mai qu'un còdi, qu'un otís de comunicacion ; es afectiva, identitària, a una dimension globala. La lenga es la clau de totes los aprendissatges. Òm aprend « en » lenga, ditz e tòrna dire P. Escudé. Per aprene un contengut, cal que la lenga siá clara... I a dins lo cervèl una zòna del bilingüisme o plurilingüisme que pòt tractar un element quina que siá la lenga ; mai una lenga es valorizada, mai de lengas son encapadas e mai aquesta zòna se va afortir, renfortir ! Aital ! Vertat qu'aicí fòrça mond èran bilingües (occitan-francés), mas sens o saber e amb una lenga qu'èra pas brica valorizada (per pas dire mespresada e tractada de patés !) ... L'Estat-Nacion nos a enganat ! Las doas nocions son pas del meteis òrdre ! La nacion es una comunitat culturala ; la lenga es diversitat, innovacion. Lo monolingüisme a pas res de natural ; cada enfant a una capacitat plurilingüistica... Per bastir lo bilingüisme, per aprene de lengas, cal aimar las lengas, las valorizar.

L'enfant es d'un luòc ; es pas fòra sòl ! I a pas cap de benifici a pèrdre de sa subtància, de son identitat, e degun pòt pas empachar, per fòrça, qualqu'un a parlar pas sa lenga !

França manquèt, mai d'un còp, l'ocasion, e l'astre, del bilingüisme o plurilingüisme, segur ! Uèi, nos demòra un plan bèl camin de far !... P. Escudé crei que « òc ! se pòt tornar trobar un bilingüisme aürós » !

Alara cossí se fa que los responsables de l'ensenhament sàpian pas tot aquò ? Cossí e perqué ? Perqué una tala politica lingüistica ? Pas per de rasons lingüisticas de tota manièra... demòran las rasons politicas...

Centre Presse, 2019


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.