Bilingüisme

Lo bilingüisme, una chança ?

En 2019, lo 28 de mai, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme. Cente Presse rendiá compte de l'eveniment.

Bilingüisme : cossí pas ? e perqué non ?

De las lengas, Pèire Escudé, professor d'occitan, especialista universitari del bilingüisme e de la didactica de las lengas (cossí s'apprend una lenga e donc cossí s'ensenha), ne parlariá d'oras entièras. Lo 28 de mai a Rodés, convidat per l'IEO e « En esperant l'Estivada » diguèt saique l'essencial...

Lo bilingüisme, es pas d'aver exactament la meteissa competéncia dins doas lengas (çò qu'existís pas), mas la capacitat de parlar dins doas lengas, mas pas forçadament del meteis biais... Pòt pas èsser la guèrra entre lengas ni una bagueta magica, que lo bilingüisme, lo cal bastir...

De beneficis ? Es talament evident ! Totas las evaluacions scientificas o mòstran ; un enfant monolingüe aurà mai paur de çò qu'es diferent, estrangièr, novèl... donc serà pas tan plan dispausat a aprene, siá de lengas, siá d'autras matèrias... Per aprene cal sortir de sa zòna de coneissença e s'apropriar quicòm d'autre.

E s'agís pas solament de l'escòla ! L'escòla, per un enfant explica P. Escudé, es sonque 10 % de son temps biologic, e çò que compta mai es l'interaccion afectiva !

Cal dire qu'una lenga, s'oblida de còps, es plan mai qu'un còdi, qu'un otís de comunicacion ; es afectiva, identitària, a una dimension globala. La lenga es la clau de totes los aprendissatges. Òm aprend « en » lenga, ditz e tòrna dire P. Escudé. Per aprene un contengut, cal que la lenga siá clara... I a dins lo cervèl una zòna del bilingüisme o plurilingüisme que pòt tractar un element quina que siá la lenga ; mai una lenga es valorizada, mai de lengas son encapadas e mai aquesta zòna se va afortir, renfortir ! Aital ! Vertat qu'aicí fòrça mond èran bilingües (occitan-francés), mas sens o saber e amb una lenga qu'èra pas brica valorizada (per pas dire mespresada e tractada de patés !) ... L'Estat-Nacion nos a enganat ! Las doas nocions son pas del meteis òrdre ! La nacion es una comunitat culturala ; la lenga es diversitat, innovacion. Lo monolingüisme a pas res de natural ; cada enfant a una capacitat plurilingüistica... Per bastir lo bilingüisme, per aprene de lengas, cal aimar las lengas, las valorizar.

L'enfant es d'un luòc ; es pas fòra sòl ! I a pas cap de benifici a pèrdre de sa subtància, de son identitat, e degun pòt pas empachar, per fòrça, qualqu'un a parlar pas sa lenga !

França manquèt, mai d'un còp, l'ocasion, e l'astre, del bilingüisme o plurilingüisme, segur ! Uèi, nos demòra un plan bèl camin de far !... P. Escudé crei que « òc ! se pòt tornar trobar un bilingüisme aürós » !

Alara cossí se fa que los responsables de l'ensenhament sàpian pas tot aquò ? Cossí e perqué ? Perqué una tala politica lingüistica ? Pas per de rasons lingüisticas de tota manièra... demòran las rasons politicas...

Centre Presse, 2019


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.