L’ensenhament bilingüe occitan-francés a la crosada dels camins. Resumit de la contribucion de Patrick Couffin (Congrès de l'AIEO, 2011).

L’ensenhament bilingüe occitan-francés tre son origina foguèt pausat, benlèu embarrat dins un apròchi doble, d’un band una paraula publica, associativa o institutionala, sovent incantatòria, de l’autre una practica que sa diversitat e mai son quotidian demorèron plan esconduts, coma doas caras antinomicas.

Cossí s’es creat e fondat aquel ensenhament ? Quinas foguèron son evolucion e sas practicas ? Ont n’es uèi, pauc mai de vint ans aprèp sa creacion ?

1 - Una vertadièra politica lingüistica per l’occitan ?

Maldespiech una critica recurrenta dels mitans occitanistas sus la flaquesa de las iniciativas politicas per afortir l’ensenhament de l’occitan, se pòt considerar l’existéncia d’una vertadièra politica linguistica articulada en 3 tempses istorics :

1.1 - de la Lei Deixonne a la circulària Savary : las basas
1.2 - de la Lei Jospin al CAPES : l’experimentacion bilingüa, la professionalizacion
1.3 - tre la circulària Darcòs : un estatut per l’ensenhament bilingüe

2 - L’ensenhament bilingüe occitan-francés.

Entre sa creacion en domeni lengadocian en 1989 e uèi, los efectius de l’ensenhament bilingüe occitan-francés an crescuts d’un biais important que ça que la es pas vertadièrament sufisent per èsser representatiu. Dins lo mème temps, parallelament a una multitud d’assages pedagogics, los ensenhaires an aquesit un estatut vertadièr.

2.1 - assag de quantificacion : d’efectius significatius o derisòris ?
2.2 - practicas d’ensenhament : eclectisme e professionalizacion dels ensenhaires

3 - A la crosada dels camins : generalizacion o limitacion de l’ensenhament bilingüe ?

Uèi, en 2011, de problematicas se pausan que correspondon a cadun dels punts evocats e pòdon èsser tant de punts de flaquesa :

- de saupre se l’ensenhament bilingüe se pòt despartir de l’apròchi psicologic del lengatge (apròchi plan reductor)
- de saupre s’a los mejans d’èsser mai qu’una veirina
- de saupre se se pòt vertadièrament definir una didactica e d’otisses especifics

3.1 - los mejans (personal, quadre didactic)
3.2 - Un estatut e un quadre de tornar definir (fondament e objectius ; legibilitat del cursus e plaça dins un cursus escolar complet)


Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.