translation-euFrancismes, italianismes, espanholismes, e benlèu occitanismes... dins de tèxtes en anglés. 

Los tèxtes escriches per l'administracion europèa son plan sovent en anglés e dins un anglés... de còp... de farlabica !

Lo secretariat general europèu per la traduccion prepausa un document per ajudar los escrivans a melhorar lor mestreja de la lenga anglesa e n'aprofiècha per discutir sus çò qu'es la lenga anglesa, los sieus dialèctes e estandards (Britanic, Irlandés, Australian, Canadian, Indian, Jamaican, Singaporian, etc.) 

Lo document nos balha l'exemple de çò que pòt venir una lenga emplegada per una microcomunitat copada dels locutors : un lexic autre apareis que truca los locutors naturals e perturba la comunicacion ; situacion plan coneguda en occitan. Tanben de notar la question que pausa lo document : What do we mean by english ?

Lo document : [Brief list of misused english terms in EU publications]


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.