narbonaA Narbona lo 2 junh de 2014 es estat creat lo collectiu Convergéncia Narbonesa. Recampa sèt associacions del parçan : Lo Cercle Occitan, Ràdio Lenga d’Òc, la Calandreta la Granhòta, País Nòstre, ANO Tambourin, la Federacion Audenca de las Calandretas e ENÒC.

An publicat una carta de Convergéncia Narbonesa  :

"La cultura occitana, fòrta, entre autre, de mai de mila ans de literatura, s’es exprimida e s’exprimís dins totes los domenis de l’activitat umana. A portat e pòrta a l’umanitat de contribucions màgers. Aquesta cultura es portada per sa lenga, l’occitan. Los que l’emplegan an lo dever e lo dreit de participar al concèrt de totas las lengas del monde sus un pè d’egalitat.

"Las associacions çai-jos nommadas, activas caduna dins son domeni de competéncia e que recampan de personas de totas originas, se gropan dins la Convergéncia Narbonesa per contribuir a determinar e amodar una politica lingüistica e culturala occitana vertadièra per Narbona e sos environs, e d’aquí per Occitània.

"Son animadas per la practica e per l’ideal universalista de l’egalitat de totes los òmes dins lor unitat frairala e lor liura diversitat. Afirman que la lenga e la cultura occitanas son estats e devon contunhar d’èsser un exercici de la libertat e una dubertura al monde e als autres.

"Objectius

"Ajudar a determinar e amodar una politica lingüistica e culturala occitana per Narbona e sos environs, e, d’aquí, per Occitània.

"Concebre e organizar d’accions e d’activitats lingüisticas e culturalas, espandir la coneissença e la practica de la lenga occitana parlada e escrita, contribuir a la coneissença e a la difusion de las produccions culturalas occitanas e de las produccions localas.

"Desvolopar los escambis amb totas las culturas.

"Convergéncia Narbonesa se coitarà entre autre de desvolopar las relacions privilegiadas e millenàrias amb los païses catalans que de ligams lingüistics, culturals e istorics unisson als païses occitans. Per aquò faire, Convergéncia Narbonesa, fòrta de la sinergia creada per la mesa en comun dels mejans existents, s’afanarà per trapar de ressorsas novèlas per la politica culturala que Narbona s’amerita ; participarà a una difusion ampla e dubèrta a totes de la lenga e de la cultura occitanas ; sera un lòc de rescontre, de coneissença, d’escambis e afavorirà las alianças entre sos membres que demòran responsables de lors accions en nom pròpri.

"La realizacion de nòstres objectius passa tanben per la creacion de lòcs destinats a la promocion de l’occitan."


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.