diccionari-locucions-romieu Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).

Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !

Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.

Çò que ne dison los autors (pagina 9) – L'objectiu d'aqueste trabalh es pas estat de far una compilacion, d'amassar lo mai possible d'expressions e locucions, per las salvar de l'oblit que las menaça en causa de l'evolucion de las practicas lingüisticas, dins una amira de conservacion o de museificacion. Es estat puslèu de concebre un aplech que permetèsse a totes d'integrar las expresssions e locucions dins la practica lingüistica.

Per la màger part, las locucions amassadas venon de gents que las emplegavan o las emplegan encara, cada jorn ; devon tornar a aquel usatge natural, espontanèu ; devon èsser presentas dins totas las situacions de comunicacion de la vida vidanta.

Quatrena de cobèrta – Lo suc e lo chuc de la lenga. Aqueste diccionari recampa mai de 6000 expressions e locucions, per la màger part jamai enregistradas, culhidas al prèp de locutors que dempuèi pichons an pas jamai quitat d’utilizar lor lenga mairala.

Cada expression o locucion, explicada e comentada del punt de vista lexical, gramatical e semantic, es balhada amb sa forma correnta, sas variantas, d’exemples preses dins la lenga parlada o literària e sas atestacions dins los diccionaris gene­rals. Utilizadas totas en occitan lengadocian, se tròban jos una forma identica o equivalenta dins los autres dialèctes.

L’obratge es completat per un indèx alfabetic qu’acampa totas las expressions, locucions e variantas e un indèx nocional que permet de tornar trobar las expressions e locucions classadas dins lo diccionari per mots-claus.

Aquela culhida es lo fruch d’un trabalh de tria e de la collaboracion de tres autors. Tot en occitan, ajudarà escolans e estudiants, mèstres e curioses a comprene e a integrar dins lor practica de la lenga aqueles biaisses de dire e de significar.

*

Tanben de legir, sus aqueste libre, la critica de Gerard Joan Barceló per Lingüistica Occitana [.pdf] e la presentacion que ne fa l'IEO d'Avairon [aquí]


Maurici Romieu : professor de letras classicas, ancian mèstre de conferéncias d'occitan a l'Universitat dels Païses d'Ador.

Andrieu Bianchi : professor d'anglés, ancian cargat de corses d'occitan a l'Universitat Michel-de-Montaigne a Bordèu.

Loís Gaubèrt : Professor agregat de letras classicas ; un còp retirat, balhèt de corses d'occitan en Roergue.



Autan Negre - Cristian Chaumont

autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...