diccionari-locucions-romieu Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).

Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !

Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.

Çò que ne dison los autors (pagina 9) – L'objectiu d'aqueste trabalh es pas estat de far una compilacion, d'amassar lo mai possible d'expressions e locucions, per las salvar de l'oblit que las menaça en causa de l'evolucion de las practicas lingüisticas, dins una amira de conservacion o de museificacion. Es estat puslèu de concebre un aplech que permetèsse a totes d'integrar las expresssions e locucions dins la practica lingüistica.

Per la màger part, las locucions amassadas venon de gents que las emplegavan o las emplegan encara, cada jorn ; devon tornar a aquel usatge natural, espontanèu ; devon èsser presentas dins totas las situacions de comunicacion de la vida vidanta.

Quatrena de cobèrta – Lo suc e lo chuc de la lenga. Aqueste diccionari recampa mai de 6000 expressions e locucions, per la màger part jamai enregistradas, culhidas al prèp de locutors que dempuèi pichons an pas jamai quitat d’utilizar lor lenga mairala.

Cada expression o locucion, explicada e comentada del punt de vista lexical, gramatical e semantic, es balhada amb sa forma correnta, sas variantas, d’exemples preses dins la lenga parlada o literària e sas atestacions dins los diccionaris gene­rals. Utilizadas totas en occitan lengadocian, se tròban jos una forma identica o equivalenta dins los autres dialèctes.

L’obratge es completat per un indèx alfabetic qu’acampa totas las expressions, locucions e variantas e un indèx nocional que permet de tornar trobar las expressions e locucions classadas dins lo diccionari per mots-claus.

Aquela culhida es lo fruch d’un trabalh de tria e de la collaboracion de tres autors. Tot en occitan, ajudarà escolans e estudiants, mèstres e curioses a comprene e a integrar dins lor practica de la lenga aqueles biaisses de dire e de significar.

*

Tanben de legir, sus aqueste libre, la critica de Gerard Joan Barceló per Lingüistica Occitana [.pdf] e la presentacion que ne fa l'IEO d'Avairon [aquí]


Maurici Romieu : professor de letras classicas, ancian mèstre de conferéncias d'occitan a l'Universitat dels Païses d'Ador.

Andrieu Bianchi : professor d'anglés, ancian cargat de corses d'occitan a l'Universitat Michel-de-Montaigne a Bordèu.

Loís Gaubèrt : Professor agregat de letras classicas ; un còp retirat, balhèt de corses d'occitan en Roergue.



Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.