diccionari-locucions-romieu Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).

Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !

Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.

Çò que ne dison los autors (pagina 9) – L'objectiu d'aqueste trabalh es pas estat de far una compilacion, d'amassar lo mai possible d'expressions e locucions, per las salvar de l'oblit que las menaça en causa de l'evolucion de las practicas lingüisticas, dins una amira de conservacion o de museificacion. Es estat puslèu de concebre un aplech que permetèsse a totes d'integrar las expresssions e locucions dins la practica lingüistica.

Per la màger part, las locucions amassadas venon de gents que las emplegavan o las emplegan encara, cada jorn ; devon tornar a aquel usatge natural, espontanèu ; devon èsser presentas dins totas las situacions de comunicacion de la vida vidanta.

Quatrena de cobèrta – Lo suc e lo chuc de la lenga. Aqueste diccionari recampa mai de 6000 expressions e locucions, per la màger part jamai enregistradas, culhidas al prèp de locutors que dempuèi pichons an pas jamai quitat d’utilizar lor lenga mairala.

Cada expression o locucion, explicada e comentada del punt de vista lexical, gramatical e semantic, es balhada amb sa forma correnta, sas variantas, d’exemples preses dins la lenga parlada o literària e sas atestacions dins los diccionaris gene­rals. Utilizadas totas en occitan lengadocian, se tròban jos una forma identica o equivalenta dins los autres dialèctes.

L’obratge es completat per un indèx alfabetic qu’acampa totas las expressions, locucions e variantas e un indèx nocional que permet de tornar trobar las expressions e locucions classadas dins lo diccionari per mots-claus.

Aquela culhida es lo fruch d’un trabalh de tria e de la collaboracion de tres autors. Tot en occitan, ajudarà escolans e estudiants, mèstres e curioses a comprene e a integrar dins lor practica de la lenga aqueles biaisses de dire e de significar.

*

Tanben de legir, sus aqueste libre, la critica de Gerard Joan Barceló per Lingüistica Occitana [.pdf] e la presentacion que ne fa l'IEO d'Avairon [aquí]


Maurici Romieu : professor de letras classicas, ancian mèstre de conferéncias d'occitan a l'Universitat dels Païses d'Ador.

Andrieu Bianchi : professor d'anglés, ancian cargat de corses d'occitan a l'Universitat Michel-de-Montaigne a Bordèu.

Loís Gaubèrt : Professor agregat de letras classicas ; un còp retirat, balhèt de corses d'occitan en Roergue.



'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.