Rafèu Sichel-Bazin (UOS-UPF) e Trudel Meisenburg (UOS). Resumit (Congrès de l'AIEO, 2011).

L’estudi de la prosodia de l’occitan

Las annadas 2000 marcan finalament l’aviada de l’estudi de la prosodia de l’occitan. Una primièra descripcion ne foguèt porgida per l’article de Hualde (2003) que lo qualifica de lenga pont entre las lengas romanicas del sud e lo francés. En occitan, la posicion de l’accent primari es lexicalament contrastiva coma dins las primièras, mentre que la preséncia d’accents inicials lo sarra del segond.

Al congrès precedent de l’AIEO ja presentèrem dos grands projèctes a mand d’espelir dins l’amira de melhor comprene la prosodia de l’occitan : l’Atlàs Interactiu de l’Intonacion de l’Occitan (AIIO) de l’UPF e Intonation im Sprachkontakt : Okzitanisch und Französisch (IntOcFr) de l’UOS. Las doas còlas avèm dempuèi amassat nòstres esfòrces per tal d’integrar l’occitan dins un projècte màger de descripcion de la prosodia de las lengas romanicas. Mentre que las enquèstas de l’AIIO se basan sus un o dos locutors per localitat, IntOcFr, amb una metodologia plan similara, se concentra sus l’exploracion d’un airal determinat, lo canton de La Cauna (Tarn). Coma poguèrem constatar l’estiu de 2009, la lenga i es encara plan viva – e mai la calga cercar per l’ausir – de tant que i poguèrem realizar un collectatge massiu de donadas alprèp d’un quarantenat de locutors, que per lor granda majoritat tenián un occitan eiretat tre lo brèç. Lo còrpus aital reculhit compren de resumits d’una faula, d’enquèstas de situacions e de Map Tasks, mai d’enregistraments de parlar espontanèa. En mai de constituir una mòstra d’occitan parlat, totes aqueles tipes de donadas nos servisson per estudiar diferents aspèctes de la prosodia d’aquesta lenga.

Per obténer de monològs corts e comparables, los locutors devián resumir dins lors pròpris mots la faula La cisampa e lo solelh aprèp n’aver escotat un enregistrament. Aquelas donadas nos permeton d’investigar lo frasatge, çò es l’estructuracion del discors en bocins marcats per d’accents e de frontièras prosodicas de diferents nivèls. Dins las enquèstas de situacions, se demandava als locutors çò que dirián d’espereles dins tota una tièra de situacions que lor presentàvem, çò que permetèt d’obténer de frasas semiespontanèas amb de valors semanticopragmaticas determinadas. Aquò, mai las donadas del Map Task, una tasca collaborativa entre dos locutors, servís per estudiar lo ligam entre semantica, pragmatica e intonacion a travèrs la paleta de patrons intonatius trobats en declarativas, interrogativas, imperativas e vocatius.

Aqueles estudis, que ne presentarem los primièrs resultats, permetràn, a tèrme, de rendre compte del sistèma prosodic de l’occitan, e de melhor determinar sa plaça al sen de las lengas romanicas. Tot aquel ric fons de donadas sonòras es tanben una contribucion al manten del patrimòni oral occitan.


Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.