Dins los Actes del collòqui de l'AIEO de 2014 Xavi Ferré, professor de las escòlas Calandreta presenta un article titolat : Elements d'analisi dels ligams entre la lenga e la cultura dins una classa cooperativa Calandreta.

Tornam aquí publicar la siá conclusion (pagina 416 dels actes del collòqui) ont nos rapèla çò qu'es al còr d'aquelas escòlas e que ne fa l'unicitat e la valor.

La cultura occitana, coma tota autra d'alhors, es tot çò que nos amassa a l'entorn de valors comunas, dins las qualas nos reconeissèm, almens en partida, coma subjèctes. Remembri que, en parlant dels òmes e femnas-pèira, Pierre Soulages escriguèt endacòm (Soulages 2002) que la vida d'una òbra es facha per los que la veson. Per quales seriá facha la vida d'una cultura ?

Dins la classa, a travèrs d'un lengatge, d'una istòria, de costumas, de luòcs (d'unes sacralizats), d'objèctes (d'unes totemizats), aquò's plan d'una vertadièra cultura que s'agís (Laffitte 2005 : 164). L'occitan es la lenga dels escambis. La lenga del poder, de l'aprene e del grandir, la del lengatge dins sa dimension culturala e prigondament umana. Las tecnicas Freinet, l'organizacion cooperativa, las institucions, permeton un vai-e-ven entre cadun e lo grop per la reciprocitat dels escambis materials, afectius e verbals. Aquela cultura de classa entreten de rapòrts amb lo defòra, e la cultura dominanta, mas tanben amb la cultura occitana.

L'escomesa demòra de reviscolar e de sonhar aqueste imatge de l'occitan que los mainatges se van bastir a flor e mesura del cursus escolar. A travèrs d'ela, aquò's lor identitat e lor dignitat que se trabalha. Parli d'escomesa perque aquò basta pas de decretar que cal parlar occitan dins una Calandreta o dins tot autre luòc per assolidar un rapòrt positiu de se a la lenga-cultura dins lo tèrme long, d'aitant mai quand la lenga desapareis del collègi e del licèu.

Xavi Ferré

[legir tot l'article (pagina 411)]


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)