Dins Soubenis e Mescladis publicat en 1913 Justin Bessou tornava sul libre Besprados de l'ounclo Polito qu'aviá acabat mas qu'aviá pas encara poscut publicar (sortiguèt en 1923 après la siá mòrt en 1918). Tornam publicar çai-jos en occitan modèrne çò que ne disiá.

Sul libre Besprados de l'ounclo Polito

Dempuèi d'annadas dormís endacòm una de mas òbras qu'agèt, a son ora, lo bèl onor d'èsser desplegada tota entièra, pagina per paginas, sus las colonas d'un jornal de Rodés.

– Cossí donc a pas encara paregut ?

- Cossí ?

Per de bonas rasons.

Aquò's un aucèl fornhadon, mas mal atemporat d'a vegadas dins son parladís, e, permòias, quand a cresegut de prene la volada, s'es trobat engabiat... Lo plan que i està...

– Mas pr'aquò ?... pr'aquò ?...

– Aquò's un arbre tròp folhargut e tròp rebelut que se meritava d'èsser majencat e rebugat...

– A ! pardi, se vos atanben...

– Aquò's una arada mal escroissida que ne cal relaurar fòrças regas...

Per parlar drech e cort, l'òbra que disèm a besonh de reparacions.

Se n'aviá pro lèu ajut lo moyen, que me soi percurat a la fin coma ai pogut, lo trabalh reparador seriá fach n'a bel brieu.

Es acomensat pasmens e s'acabarà.

E coma, ni per tot, las Besprados de l'ouncle Polito son mon òbra la pus braba, la mai capabla de far conéisser Nòstre Sénher al pòple, aqueles recits en talvera d'Evangèli, qu'an pas la tòca, cèrtas, de revirar dins nòstra lenga las paraulas del Libre sacrat, anaràn, tard o lèu, decont devon anar, pervesits en règla del passapertot que lor serà pas refusat se plai al Bon Dieu e a la Santa Verge.

Justin Bessou


Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.