Dins Soubenis e Mescladis publicat en 1913 Justin Bessou tornava sul libre Besprados de l'ounclo Polito qu'aviá acabat mas qu'aviá pas encara poscut publicar (sortiguèt en 1923 après la siá mòrt en 1918). Tornam publicar çai-jos en occitan modèrne çò que ne disiá.

Sul libre Besprados de l'ounclo Polito

Dempuèi d'annadas dormís endacòm una de mas òbras qu'agèt, a son ora, lo bèl onor d'èsser desplegada tota entièra, pagina per paginas, sus las colonas d'un jornal de Rodés.

– Cossí donc a pas encara paregut ?

- Cossí ?

Per de bonas rasons.

Aquò's un aucèl fornhadon, mas mal atemporat d'a vegadas dins son parladís, e, permòias, quand a cresegut de prene la volada, s'es trobat engabiat... Lo plan que i està...

– Mas pr'aquò ?... pr'aquò ?...

– Aquò's un arbre tròp folhargut e tròp rebelut que se meritava d'èsser majencat e rebugat...

– A ! pardi, se vos atanben...

– Aquò's una arada mal escroissida que ne cal relaurar fòrças regas...

Per parlar drech e cort, l'òbra que disèm a besonh de reparacions.

Se n'aviá pro lèu ajut lo moyen, que me soi percurat a la fin coma ai pogut, lo trabalh reparador seriá fach n'a bel brieu.

Es acomensat pasmens e s'acabarà.

E coma, ni per tot, las Besprados de l'ouncle Polito son mon òbra la pus braba, la mai capabla de far conéisser Nòstre Sénher al pòple, aqueles recits en talvera d'Evangèli, qu'an pas la tòca, cèrtas, de revirar dins nòstra lenga las paraulas del Libre sacrat, anaràn, tard o lèu, decont devon anar, pervesits en règla del passapertot que lor serà pas refusat se plai al Bon Dieu e a la Santa Verge.

Justin Bessou


Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.