En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Aquel polit libre, illustrat amb de dessenhs de la Flore descriptive d’Hippolyte Coste, vos balharà lo nom occitan de las plantas que coneissètz segurament.

Lo botanista Jean Carbonel (1864-1942) nasquèt e visquèt dins lo nòrd-oèst del departament d’Avairon ont faguèt l’institutor. Es l’autor de nombrosas e importantas recèrcas sus la flòra locala.

Sos estudis prenon sovent en compte los noms vernaculars occitans de las plantas. Es notadament lo cas de la Liste des noms patois de plantes usités dans les cantons d’Entraygues et de Mur de Barrez, que faguèt paréisser en 1904 e 1905 dins lo Bulletin de l’Académie internationale de géographie botanique.

Es la granda valor dialectologica, mas tanben etnografica, d’aquel article que menèt l'associacion roergata a establir aquela edicion.

Aquel obratge contentarà los amators d’etnobotanica e mai largament totes los que s’interessan a la lenga e a la cultura occitana del Roergue e del Massiu Central.


'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

Qualques nadals d'Occitània per La Talvera

Lo libre Nadals d'Occitània que sortiguèt en 2008 presenta la tradicion dels nadalets totjorn plan viva en Occitània. Es fòrt anciana que ja al sègle XII, se cantava de Nadals en lenga d'òc.

Lo recuèlh recampa a l'entorn de 100 cants collectats en Albigés, Carcin, Roergue o Lengadòc bas.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.