En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Aquel polit libre, illustrat amb de dessenhs de la Flore descriptive d’Hippolyte Coste, vos balharà lo nom occitan de las plantas que coneissètz segurament.

Lo botanista Jean Carbonel (1864-1942) nasquèt e visquèt dins lo nòrd-oèst del departament d’Avairon ont faguèt l’institutor. Es l’autor de nombrosas e importantas recèrcas sus la flòra locala.

Sos estudis prenon sovent en compte los noms vernaculars occitans de las plantas. Es notadament lo cas de la Liste des noms patois de plantes usités dans les cantons d’Entraygues et de Mur de Barrez, que faguèt paréisser en 1904 e 1905 dins lo Bulletin de l’Académie internationale de géographie botanique.

Es la granda valor dialectologica, mas tanben etnografica, d’aquel article que menèt l'associacion roergata a establir aquela edicion.

Aquel obratge contentarà los amators d’etnobotanica e mai largament totes los que s’interessan a la lenga e a la cultura occitana del Roergue e del Massiu Central.


Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.