identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

"Vaquí que 1992 nos aparéis coma una autra aventura que tòrna plaçar l’òme dins una situacion quasiment identica. Lo sentiment d’un alargament de l’espandi europèu es lo revelator d’una novèla quista de l’identitat. Lo jòc economic butat a son paroxisme, la disparicion de las frontièras, los cambiaments de l’Est, tòrnan balhar al mond lo besonh d’èsser d’endacòm.

"A l’ora d’ara, los pòbles fòrts de lor apartenença a una cultura, preparan amb estrambòrd l’Euròpa de 92. Tòrnan aparéisser los ligams d’un sentiment prigond d’identitat culturala amb lo dinamisme de l’economia. Fàcia a una tecnocracia impersonala e frèja que a balhat mesura de sos limits, la cultura, motor de l’identitat, ven un dels elements essencials de l’economia.

"Es l’onor dels Occitans, de pausar clarament lo problèma dels ligams de la cultura amb l’economia, conscients que al sègle XXI, l’economia serà una causa tròp essenciala per la daissar dins las mans dels economistas ! E, al delà del problèma economic, lo jòc que se jòga es abans tot la plaça de l’òme dins lo mond que bastissèm." - Robèrt Martí


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Joan Bodon - Dominique Roques Ferraris

Garnier Bodon Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.

« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.