identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

"Vaquí que 1992 nos aparéis coma una autra aventura que tòrna plaçar l’òme dins una situacion quasiment identica. Lo sentiment d’un alargament de l’espandi europèu es lo revelator d’una novèla quista de l’identitat. Lo jòc economic butat a son paroxisme, la disparicion de las frontièras, los cambiaments de l’Est, tòrnan balhar al mond lo besonh d’èsser d’endacòm.

"A l’ora d’ara, los pòbles fòrts de lor apartenença a una cultura, preparan amb estrambòrd l’Euròpa de 92. Tòrnan aparéisser los ligams d’un sentiment prigond d’identitat culturala amb lo dinamisme de l’economia. Fàcia a una tecnocracia impersonala e frèja que a balhat mesura de sos limits, la cultura, motor de l’identitat, ven un dels elements essencials de l’economia.

"Es l’onor dels Occitans, de pausar clarament lo problèma dels ligams de la cultura amb l’economia, conscients que al sègle XXI, l’economia serà una causa tròp essenciala per la daissar dins las mans dels economistas ! E, al delà del problèma economic, lo jòc que se jòga es abans tot la plaça de l’òme dins lo mond que bastissèm." - Robèrt Martí


La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Lingüistica e renaissentisme occitan - Joan Thomàs

linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.