identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

"Vaquí que 1992 nos aparéis coma una autra aventura que tòrna plaçar l’òme dins una situacion quasiment identica. Lo sentiment d’un alargament de l’espandi europèu es lo revelator d’una novèla quista de l’identitat. Lo jòc economic butat a son paroxisme, la disparicion de las frontièras, los cambiaments de l’Est, tòrnan balhar al mond lo besonh d’èsser d’endacòm.

"A l’ora d’ara, los pòbles fòrts de lor apartenença a una cultura, preparan amb estrambòrd l’Euròpa de 92. Tòrnan aparéisser los ligams d’un sentiment prigond d’identitat culturala amb lo dinamisme de l’economia. Fàcia a una tecnocracia impersonala e frèja que a balhat mesura de sos limits, la cultura, motor de l’identitat, ven un dels elements essencials de l’economia.

"Es l’onor dels Occitans, de pausar clarament lo problèma dels ligams de la cultura amb l’economia, conscients que al sègle XXI, l’economia serà una causa tròp essenciala per la daissar dins las mans dels economistas ! E, al delà del problèma economic, lo jòc que se jòga es abans tot la plaça de l’òme dins lo mond que bastissèm." - Robèrt Martí


L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.