mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.

Las nòvas dedicadas a Mogwli contan l'istòria d'un enfant abalit per de lops. Las aventuras d'aqueste enfant al mièg de las bèstias de la jungla fan un conte moral. Es aquel conte que nos propausa en occitan Joan lo Boscassièr.

Los Jungle Books de Rudyard Kipling son una de las jòias de la literatura mondiala. Kipling creèt de personatges ara quasi universlament conegut amb Mowgli plan segur mas tanben amb Bagheera la pantèra, l'ors Baloo o lo tigre Shere Khan. Lo cinèma los popularizèt en 1967 amb lo film eponim The Jungle Book de Disney.

De notar que Cantalausa faguèt la traducion integrala dels dos libres de la jungla. Son estats publicats dins la annadas 90 en edicion bilingüe per Cultura d'Òc dins la collection Sètz bilingües. Las illustracions èran de G. Joly.

Rudyard Kipling nasquèt a Bombay en Índia en 1865, se moriguèt a Londres en 1936. Es un dels escrivans màger de la literatura anglesa. Los dos Jungle Books foguèron publicats en 1894 e 1895.

Tanben de legir, sus la traducion de Joan lo Boscassièr, la critica de Sèrgi Viaule sul Jornalet [ligam]


Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Viatge amb un ase per Cevenas - Robert Louis Stevenson

mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.