Bagatoni de Valèri Bernard

bagatoni-valeri-bernard Bagatoni de Valèri Bernard - Editions Des Regionalismes - 178 paginas - reedicion de 2014 ortografia modernizada - ISBN : 9782824004006

Presentacion de l'editor : "Lo vièlh quartièr marselhés de Bagatoni ont s'i mesclan las raças mediterranèas - mai que mai d'Italians - es tanben lo refugi de la cacibralha e de las bagassas.

"Aquí, un revolucionari pacific, apòstol de Tolstoï capita a crear un lanç de frairetat, mas lo mitan torna prene lo dessús e totas las fòrças marridas se ligan contra el.

"Aquel roman, tintat de fanga e d'ombra, ric de descripcions coloradas, soslinha la degenerescéncia fisica e morala entraïnada per la misèria. Nos porgís de scènas d'una languina e d'un desespèr sens fons, mentre que d'autras, emprenchas d'un realisme a son paroxisme, s'esclairan d'un gaug sinistre, quand contan de "tamponas" de guses e d'embriacs - scènas escrichas amb un natural e un gaubi rares. L'autor sap balhar una vision precisa e matissada de la realitat mai fastigosa amb una sensibilitat e una dolor que pòdon pas que nos pertocar prigondament."

'Retraches d'Occitània e de delà' de Gèli Combas (2024)

Retraches d'Occitània
e de delà Las edicions del Grelh Roergàs publica Retraches d'Occitània e de delà de Gèli Combas.

Après Una lutz sul camin publicat en 2011 e Parladissas animalas en 2021, dos libres publicats a la edicions del Grelh Roergàs, Gèli Combas nos dona sos Retraches d’Occitània e de delà. Aquí sus 160 paginas, en trenta racontes nos fa traversar lo periòde de las annadas setanta a uèi e viatjar d’Occitània a Espanha.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.