bagatoni-valeri-bernard Bagatoni de Valèri Bernard - Editions Des Regionalismes - 178 paginas - reedicion de 2014 ortografia modernizada - ISBN : 9782824004006

Presentacion de l'editor : "Lo vièlh quartièr marselhés de Bagatoni ont s'i mesclan las raças mediterranèas - mai que mai d'Italians - es tanben lo refugi de la cacibralha e de las bagassas.

"Aquí, un revolucionari pacific, apòstol de Tolstoï capita a crear un lanç de frairetat, mas lo mitan torna prene lo dessús e totas las fòrças marridas se ligan contra el.

"Aquel roman, tintat de fanga e d'ombra, ric de descripcions coloradas, soslinha la degenerescéncia fisica e morala entraïnada per la misèria. Nos porgís de scènas d'una languina e d'un desespèr sens fons, mentre que d'autras, emprenchas d'un realisme a son paroxisme, s'esclairan d'un gaug sinistre, quand contan de "tamponas" de guses e d'embriacs - scènas escrichas amb un natural e un gaubi rares. L'autor sap balhar una vision precisa e matissada de la realitat mai fastigosa amb una sensibilitat e una dolor que pòdon pas que nos pertocar prigondament."


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Poètas ròms dels balcans

mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.