Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Aqueste còp, es aquí, al còr del roman, lo neurològ tolosan, somitat de la medecina, Kasimir Patatszczywski (l'autor precisa que se cal pas copar lo cap per pronónciar aquel nom : « se pronóncia exactament coma s’escriu »). Aquel Kasimir Patatszczywski vos farà intrar dins la clòsca de mantun personatge. D’en primièr, dins la de dos gorillas, mascle e feme, geneticamanent modificats, e de qualques autres a l'ocasion qu’eles tanben avián par res demandat.

L'istòria d'Al dintre de la clòsca, braca e entortobilhada, nos resèrva, camin fasent per las carrièras, plaças e monuments de Tolosa, tot plen de suspresas e un suspens de los que vos daissan sanglaçat. Anatz crosar dins aquesta aventura que cambadeja alegrament entre sciéncia e politica-ficcion, una enquèsta policièra sus una sècta de dangieroses complotaires eles tanben entre las mans d’una sècta bailejada pel rival maquiavelic del brave professor del nom que « se pronóncia exactament coma s’escriu » : Patatszczywski.

Lo libre content 174 paginas e còsta 15 èuros. Se pòt comandar sul site de l'IEO d'Erau aquí.

Los libres de Cristian Chaumont :

  • Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010),
  • Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015),
  • Autan negre (IEO Lengadòc, 2016),
  • Qual se soven de Naipaspro (IEO Lengadòc, 2017),
  • Abelhas e forselons (IEO Lengadòc, 2018),
  • L'aus de colèra (E... rau !, 2021),
  • Al dintre de la clòsca (E... rau !, 2023).

Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Lo professor Cric - Sèrgi Gairal

professor-cric-gairalFebrièr de 2017, Sèrgi Gairal publica al Grelh Roergàs Lo professor Cric, un libre a l'entorn de l'aprendissatge de l'occitan. 

Lo professor Cric es un papagai qu'ensenha a sa companha, Crac, la lenga occitana.

A travèrs aquela istòria, l'obratge tòca a la question de l'aprendissatge d'una lenga e de son usatge, torna tanben sus mantuns punts de lingüistica occitana.