Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Aqueste còp, es aquí, al còr del roman, lo neurològ tolosan, somitat de la medecina, Kasimir Patatszczywski (l'autor precisa que se cal pas copar lo cap per pronónciar aquel nom : « se pronóncia exactament coma s’escriu »). Aquel Kasimir Patatszczywski vos farà intrar dins la clòsca de mantun personatge. D’en primièr, dins la de dos gorillas, mascle e feme, geneticamanent modificats, e de qualques autres a l'ocasion qu’eles tanben avián par res demandat.

L'istòria d'Al dintre de la clòsca, braca e entortobilhada, nos resèrva, camin fasent per las carrièras, plaças e monuments de Tolosa, tot plen de suspresas e un suspens de los que vos daissan sanglaçat. Anatz crosar dins aquesta aventura que cambadeja alegrament entre sciéncia e politica-ficcion, una enquèsta policièra sus una sècta de dangieroses complotaires eles tanben entre las mans d’una sècta bailejada pel rival maquiavelic del brave professor del nom que « se pronóncia exactament coma s’escriu » : Patatszczywski.

Lo libre content 174 paginas e còsta 15 èuros. Se pòt comandar sul site de l'IEO d'Erau aquí.

Los libres de Cristian Chaumont :

  • Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010),
  • Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015),
  • Autan negre (IEO Lengadòc, 2016),
  • Qual se soven de Naipaspro (IEO Lengadòc, 2017),
  • Abelhas e forselons (IEO Lengadòc, 2018),
  • L'aus de colèra (E... rau !, 2021),
  • Al dintre de la clòsca (E... rau !, 2023).

'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Lo Tresaur dels Albigeses - Maurici Magre

mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.