Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Aqueste còp, es aquí, al còr del roman, lo neurològ tolosan, somitat de la medecina, Kasimir Patatszczywski (l'autor precisa que se cal pas copar lo cap per pronónciar aquel nom : « se pronóncia exactament coma s’escriu »). Aquel Kasimir Patatszczywski vos farà intrar dins la clòsca de mantun personatge. D’en primièr, dins la de dos gorillas, mascle e feme, geneticamanent modificats, e de qualques autres a l'ocasion qu’eles tanben avián par res demandat.

L'istòria d'Al dintre de la clòsca, braca e entortobilhada, nos resèrva, camin fasent per las carrièras, plaças e monuments de Tolosa, tot plen de suspresas e un suspens de los que vos daissan sanglaçat. Anatz crosar dins aquesta aventura que cambadeja alegrament entre sciéncia e politica-ficcion, una enquèsta policièra sus una sècta de dangieroses complotaires eles tanben entre las mans d’una sècta bailejada pel rival maquiavelic del brave professor del nom que « se pronóncia exactament coma s’escriu » : Patatszczywski.

Lo libre content 174 paginas e còsta 15 èuros. Se pòt comandar sul site de l'IEO d'Erau aquí.

Los libres de Cristian Chaumont :

  • Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010),
  • Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015),
  • Autan negre (IEO Lengadòc, 2016),
  • Qual se soven de Naipaspro (IEO Lengadòc, 2017),
  • Abelhas e forselons (IEO Lengadòc, 2018),
  • L'aus de colèra (E... rau !, 2021),
  • Al dintre de la clòsca (E... rau !, 2023).

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]