trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

*

Veja-aquí çai jos qualques ligams, nòtas o estraches.

Thierry Offre sus Emboligol lo sieu blòg ne fa la presentacion. Extrach :

« Joan-Ives Casanova es un romieu de l'arma espelhandrada, un pelegrin ruscós de la literatura occitana [...]. Nos fai estrena amb aquest libre, Trèns per d'aubres mòrts, d'un sanctuari vertadier en omenatge ais avis defuntats (la promiera partida parla dau grand mairenau, la segonda dau grand pairenau e la tresena dau paire, mèstre d'escòla). Aquò es un chale, una òbra-monument, cròs, o puslèu lausas, de lausas literarias, escrinceladas verbalament de remembres fugidis, de paraulas mai que mai poeticas. Un dire dau ritme suau, trevat de lòngs temps de meditacions, amb d'audacias de ritme, (te faudrà trobar lei pausas de silenci...), de frasas solombrosament enmascantas que t'envertolhan a l'infinit coma "lo temps que vai e ven e vira...", es pas nòu. [...] »

[la siá critica es aquí]

*

Extrach tirat del libre presentat sul site de l'autor  :

« De que i aviá darrier leis aubres ? Podiá de ges de biais respondre tanben se lo coneissiá de còr aqueste país, se d’aquela environa pas un camin, pas un aubre, pas un ròc li èran desconeguts dempuei l’enfança, seis escorregudas a la perduda e lo trabalh, lei dralhas tant de còps enregadas amb leis ases e lei muòlas, de fenar, de lenhejar, de culhir, de semenar, d’ajudar l’un ò l’autre per recampar lei cabras ò gardar lei fedas, enfin tant de secrets esconduts sota lei pèiras de se desvelar pauc a cha pauc, çò que lei contaires disián èstre l’ànima d'un paese, aquelei preséncias de la tèrra, de legendas, de dichas, de cants mesclats ais odors e ai colors ; èra pron destacat de la realitat d’aqueu vèspre, se demandava ont restava aquela realitat e se viure èra pas demorar dins la nèbla de lume qu’envertolhava lei castanhiers, luenh dei discutidas e deis afaires deis òmes, se delaissava dau temps dei pòrcs mòrts e de son malastre, dau porciu e de la fanga, se delargava de la pena e de l’afanh de totei lei jorns, fins qu’aqueste païsatge venguèsse d’aire, d’aiga blavinèla, de sòmis congreats per aquela poussa luminosa, grana de l’espaci e dau temps, una beutat tan ferotja que se decidiguèt subran de partir. »

[jycasanova]


Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Le Bon Gouvernement - Pierre Rosanvallon

bon-gouvernement Lo libre Le Bon Gouvernement de Pierre Rosanvallon es estat editat a las Editions du Seuil en 2015 dins la colleccion Les Livres du nouveau monde

Presentacion de l'editor - Los nòstres regims politics son diches democratics perque son consacrats per d'eleccions. Pr'aquò sèm pas governats democraticament, que l'accion dels govèrnaments es pas ligadas a de règlas clarament establidas, de transparéncia, d'exercici de la responsabilitat, de reactivitat o d'escota dels ciutadans. D'aquí la specificitat del desrei e de la colèra de nòstres contemporans.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...