Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).

Un libre per passar lo temps.

Presentacion : « 2200, l’umanitat es au quichar de la clau. D’en premier lo Conseu europèu, dins lo quadre d’una politica federala, dona de gròs poders ai regions e mete fin ais estats nacions. Puei, après de decenias de dificultats energeticas, un jove engenhaire occitan es a mand de descubrir una energia nòva e subretot inagotabla.

« Mai aquò fa pas partida dei interès de quauqueis uns. Aquestei d’aicí mèstres dins l’art de la manipòla, podràn faire empacha au progrès ? »

Quora la matèria... de Miquèu Arnaud (IEO-Edicion, A tots n°211, 312 paginas, 2017).


Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.