Diccionari de la corsa camargesa Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges ligats a las tradicions taurinas de Camarga.

Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.

Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.

Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes d'agost de 2020 tornava sus aquela reedicion. Aquí çai-jos çò que ne disián.

De buòus e d’òmes...

Abrivado, Afeciouna, Bandido, Biòu... Aquel lexic plan conegut dels gardians, dels afogats de Camarga e dels amators de corsa liura, pòt semblar escur a un profane. Dins son diccionari, Jacky Simeon a recampat aquel vocabulari de la Bouvino, e tanben los grands noms d’aquela tradicion.

Entre los quasi 300 articles que i caupon, òm pòt trapar de A a Z las biografias dels rasetaires e dels buòus de legenda, un recuèlh d’anecdòtas inedichas, e tanben los mots tecnics per deschifrar las subtilitats de la corsa liura, coma per exemple las cocardas desparièras... lo tot illustrat amb de fòtos espectaclosas presas sus lo viu.

Editat primièr en 2014, lo diccionari ven tot bèl just d’èstre mes a jorn per son autor, « sèt ans après sa primièra edicion, lo caliá actualizar amb los noms novèls dau raset », çò ditz Jacky Simeon. « Los rasetaires stars de uòi coma Cadenas e Zekraoui, e tanben de buòus ufanoses coma Mignon, Jupiter o Cupidon i fan sa dintrada e rejonhon los mitics Rami, Quasimodo, Ventadorn, Ringo o Pascalet. »

Vertadièra legenda viva de la corsa liura, Jacky Simeon, premiat de la Cocarda d’Aur en 1983, veirà son astrada cabussar en Julh 1989 dins las arenas d’Arles quand una terribla cornada de Vidocq li traucarà l’artèra femorala. L’èx-rasetaire que se ditz « mòrt dins l’arèna, reviudat dins l’escritura » partatja totjorn sa passion amb los afecionats. E coma l’ensems dau mond de la Bouvino, a l’arrèst forçat pendent la crisi sanitària, es « impacient de tornar trapar los ronds e que las corsas se tòrnen debanar ! En Lengadòc, pas de fèsta sens los buòus ! ».


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

Florilège en mineur - Pierre Bec

florilege-en-mineur-pierre-becFlorilège en mineur : jongleurs et troubadours mal connus
Pierre Bec - Edition paradigme - 36 èuros
EAN : 978-2-868782-42-7

Lo libre presenta de tèxtes de trobadors pauc o mal coneguts, daissats de caire pels universitaris. Lor òbra, ben que pichona, noirís de faiçon significativa lo corpus medieval occitan. S'ameritava d'èsser publicada.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »