sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

« D'imatges encara nos perseguissián, de cuols e de cuèissas doças que jamai ne saupriam pas lo mofle. Aquò nos enfectava de morir piusèls, coma una injustícia de mai que nos èra facha. Envejàvem los ainats qu'avián conegut aquel bonur. Bicar un còp per morir puèi, e nòstra vida nos auriá paregut complida, bona a èsser trencada, quand la sentissiam incompleta, abortada, sens lo pelegrinatge dins un còs de femna. La nuèch quand lo desir se podiá pas pus patir, nos levavèm d'escondons per nos pinholar dins las bartas sus d'imatges de car femininas. Fasiam de per còr çò que cresiam qu'èran los gèstes de l'amor. Nòstra vana semença l'escampàvem sus de matas de mugas e nos tornavèm jaire, atristesits e amaisats per un moment. »

Sul descreis de sa vida, un òme se soven de son adolescéncia : la guèrra, l'avaliment de son país, mas tanben lo miracle que transformèt sa misèria sexuala en descobèrta esbleugida de l'amor e confondèt univèrs femenin e regne vegetal dins una sola adoracion. Un còp de mai l'autor se demanda ont se pòt arrucar l'espèr quand s'es perduda tota rason de viure. La guèrra pòt èsser la de Chechenia, los païsatges los del Lengadòc e lo dròlle cadun de los que lor jovença es estada saquejada per la guèrra.

Joan-Claudi Forêt es nascut a Lion en 1950. Après un primièr roman en francés (La vallée perdue) e dos libres de pròsa en occitan (lo roman La pèira d'azard, puèi las novèlas reculhidas dins Lo libre dels grands nombres publicat al Trabucaire en 1998), Sang e saba es son tresen libre en occitan. Es conegut e reconegut coma un dels prosators mai originals de la literatura occitan d'ara.


Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Memòrias d'un vailet de bòria - Zefir Bòsc

En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.