sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

« D'imatges encara nos perseguissián, de cuols e de cuèissas doças que jamai ne saupriam pas lo mofle. Aquò nos enfectava de morir piusèls, coma una injustícia de mai que nos èra facha. Envejàvem los ainats qu'avián conegut aquel bonur. Bicar un còp per morir puèi, e nòstra vida nos auriá paregut complida, bona a èsser trencada, quand la sentissiam incompleta, abortada, sens lo pelegrinatge dins un còs de femna. La nuèch quand lo desir se podiá pas pus patir, nos levavèm d'escondons per nos pinholar dins las bartas sus d'imatges de car femininas. Fasiam de per còr çò que cresiam qu'èran los gèstes de l'amor. Nòstra vana semença l'escampàvem sus de matas de mugas e nos tornavèm jaire, atristesits e amaisats per un moment. »

Sul descreis de sa vida, un òme se soven de son adolescéncia : la guèrra, l'avaliment de son país, mas tanben lo miracle que transformèt sa misèria sexuala en descobèrta esbleugida de l'amor e confondèt univèrs femenin e regne vegetal dins una sola adoracion. Un còp de mai l'autor se demanda ont se pòt arrucar l'espèr quand s'es perduda tota rason de viure. La guèrra pòt èsser la de Chechenia, los païsatges los del Lengadòc e lo dròlle cadun de los que lor jovença es estada saquejada per la guèrra.

Joan-Claudi Forêt es nascut a Lion en 1950. Après un primièr roman en francés (La vallée perdue) e dos libres de pròsa en occitan (lo roman La pèira d'azard, puèi las novèlas reculhidas dins Lo libre dels grands nombres publicat al Trabucaire en 1998), Sang e saba es son tresen libre en occitan. Es conegut e reconegut coma un dels prosators mai originals de la literatura occitan d'ara.


Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.

'La technique ou l'enjeu du siècle' de Jacques Ellul

Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.