na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

Quatrena de cobèrta - L’espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla deviá aver un quinzenat d’annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat, embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon aver. La paura, pareis sorrire. Mas d’una riseta calhada e freja. Coma semblan sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las escòlas de la polícia scientifica. La vida li ven d’escapar, sorrís a la mòrt. Lo cap-adjudant Garriga se n’estrementís.

Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge d’Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan, los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l’adjudant Vialèlas, que menan l’enquèsta, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand n’endralhan una, n’i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los Anfonsòls son d’accòrdi pas que sus un punt : l’enquèsta avança pas pro lèu. E se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.

Del meteis autor :

  • Fotuda Planeta (IEO Edicion - 2014)
  • Barrutlada en Irlanda e en Gallas (Ed. des Regionalisme - 2014)
  • Fotrairòl (Ed. des Regionalisme - 2015)

Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.