na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

Quatrena de cobèrta - L’espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla deviá aver un quinzenat d’annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat, embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon aver. La paura, pareis sorrire. Mas d’una riseta calhada e freja. Coma semblan sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las escòlas de la polícia scientifica. La vida li ven d’escapar, sorrís a la mòrt. Lo cap-adjudant Garriga se n’estrementís.

Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge d’Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan, los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l’adjudant Vialèlas, que menan l’enquèsta, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand n’endralhan una, n’i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los Anfonsòls son d’accòrdi pas que sus un punt : l’enquèsta avança pas pro lèu. E se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.

Del meteis autor :

  • Fotuda Planeta (IEO Edicion - 2014)
  • Barrutlada en Irlanda e en Gallas (Ed. des Regionalisme - 2014)
  • Fotrairòl (Ed. des Regionalisme - 2015)

Marcovaldo - Italo Calvino

Marcovaldo L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.

Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.

Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard

lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.