Lodeva, ciutat occitana

lodeva Presentacion del libre facha per la conferéncias DUOC de Tolosa en octobre de 2015.

Lo libre que presenta Éliane Gauzit es un obratge collectiu que recampa 31 contribucions. Es consagrat als diferents domènis ont la lenga occitana a pogut – e pòt encara – èstre emplegada dins la vila de Lodeva, dins Erau e dins sa region.

La desmarcha es originala pr’amor que la diversitat dels esclairatges permet un balisatge relativament exaustiu de la question, sus un territòri circonscrich. De tals trabalhs son rars. Possedissèm d’antologias regionalas, totes centradas exclusivament sus la produccion literària, mas pas res de tan complet.

Contràriament, en efièch, a una practica longtemps correnta, l’apròchi se limita pas a las formas mai valorizadas de la cultura (la literatura, per exemple) mas s’espandís a de formas de creacion culturala longtemps desvalorizadas (contes, expressions « popularas », cançons...) coma tanben a de practicas culturalas al sens larg (trabalhs viticòlas, activitats festivas...). Aquel apròchi global constituís un dels atots de l’entrepresa menada per Éliana Gauzit.

Lo volum es acompanhat d’un CD que permet de completar la lectura per l’audicion d’unes dels tèxtes publicats. Aqueles documents de primièra man forniràn de donadas als lingüistas mas satisfaràn mai que mai los curioses e totes los que s’interèssan a la valorizacion e a la transmission del patrimòni jos totas sas formas.

Nascuda a Lodeva, Éliane Gauzit a recampat tre son adolescéncia de documents que pertòcan la cultura occitana e mai particularament la cançon de tradicion orala. Engenhaira d’estudis a l’Universitat de Peitieus, es l’autora de divèrsas publicacions dins aquel domeni (recuèlhs, articles).

Lodeva, ciutat occitana
Contribucions gropadas e armonizadas per Éliane Gauzit
392 paginas – 16 x 24 cm – 25 € – ISBN : 978-2-8107-0314-2

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.