lodeva Presentacion del libre facha per la conferéncias DUOC de Tolosa en octobre de 2015.

Lo libre que presenta Éliane Gauzit es un obratge collectiu que recampa 31 contribucions. Es consagrat als diferents domènis ont la lenga occitana a pogut – e pòt encara – èstre emplegada dins la vila de Lodeva, dins Erau e dins sa region.

La desmarcha es originala pr’amor que la diversitat dels esclairatges permet un balisatge relativament exaustiu de la question, sus un territòri circonscrich. De tals trabalhs son rars. Possedissèm d’antologias regionalas, totes centradas exclusivament sus la produccion literària, mas pas res de tan complet.

Contràriament, en efièch, a una practica longtemps correnta, l’apròchi se limita pas a las formas mai valorizadas de la cultura (la literatura, per exemple) mas s’espandís a de formas de creacion culturala longtemps desvalorizadas (contes, expressions « popularas », cançons...) coma tanben a de practicas culturalas al sens larg (trabalhs viticòlas, activitats festivas...). Aquel apròchi global constituís un dels atots de l’entrepresa menada per Éliana Gauzit.

Lo volum es acompanhat d’un CD que permet de completar la lectura per l’audicion d’unes dels tèxtes publicats. Aqueles documents de primièra man forniràn de donadas als lingüistas mas satisfaràn mai que mai los curioses e totes los que s’interèssan a la valorizacion e a la transmission del patrimòni jos totas sas formas.

Nascuda a Lodeva, Éliane Gauzit a recampat tre son adolescéncia de documents que pertòcan la cultura occitana e mai particularament la cançon de tradicion orala. Engenhaira d’estudis a l’Universitat de Peitieus, es l’autora de divèrsas publicacions dins aquel domeni (recuèlhs, articles).

Lodeva, ciutat occitana
Contribucions gropadas e armonizadas per Éliane Gauzit
392 paginas – 16 x 24 cm – 25 € – ISBN : 978-2-8107-0314-2


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Mots d'oc mots d'ici - Géraud Delbès

Géraud Delbès publiquèt en agost de 2020, Mots d'oc mots d'ici.

L'autor presenta dins son libre de mots e d'expressions d'originas occitanas passats dins la lenga francesa corenta. L'ocasion per el d'explicar lor origina e lor sens primièr en lenga occitana.

Géraud Delbès es animator de ràdio, presenta sus France Bleu Occitanie de Chroniques occitanas, ensenha tanben l'occitan.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."