Le Rococo d’Oc de Jean-François Courouau sortiguèt en 2017 a la Premsa Universitària de la Mediteranèa (PUM).

Es una antologia de poèmas occitans escriches entres 1690 e 1789.

Lo libre de 392 paginas es en francés, costa 22 €.

Presentacion

Al XVIIIen la poesia en lenga occitana fa part de la vida vidanta. Es emplegada majoritàriament pel mond, per las fèstas, e tanben per una elita cultivada dins de mitans ont la lenga d'usatga es sovent ja lo francés.

Aquela antologia, la primièra del genre per aquela epòca encara mal coneguda de l'istòria literària occitana, recampa qualques ochante tèxtes, poèmes o extrach de poèmas, traduch, presentats e anotats. Nos permet de mesurar la vitalitat et la diversitat d'una creacion poetica que se plaça dins lo vast ensemble rocòco europèu.

Un esperit leugièr, un umor subtil, de genres que se baretjan, una graça de mal definir caracteriza una escritura que, alara que pausa un agacha nòu sus la realitat dels trabalhs e dels jorns e aculhís de formas manlevadas a l'oralitat del temps, fa pròva d'una originalitat prigonda.

Jean-François Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a dirigir de recèrcas a l'universitat de Tolosa-Joan Jaurés.


Abelhas e Forselons - Cristian Chaumont

mars Lo darrièr libre de Cristian Chaumont ven de sortir (estiu de 2018) a las edicions de l'IEO de Lengadòc. Còsta 17 èuros e fa 388 paginas.

A per títol Abelhas e Forselons, conta l'epopèa del Còrs Franc de la Montanha Negra pendent la seconda guèrra mondiala.

La Talvera : Cançons del cap del pont

cap-del-pont Ven de sortir (2014) lo libre Cançons del cap del pont darrièra publication del grop La Talvera.

Recampa los collectatges efectuats per Gabriel Soulages (1838-1903) a Albi, quartièr de La Madeleine : « al cap del pont ».

Lo libre es accompanhat d'un CD de 22 títols.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."