Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Es per el important de considerar las tecnicas d'organizacion, d'informacion, de propaganda. Vei lor ròtle sul mond, sus las societats, suls òmes coma fondamental. La tecnica es per el un tot que motla los aparelhs d'Estat, l'economia, las societats e los òmes  ; una clau, l'encastre indefugible per capitar e donc se manténer.

Lo libre conten cinc parts. Considera sucessivament :

  • la tecnica dins l'istòria,
  • la caracterologia de la tecnica,
  • tecnica e economia,
  • la tecnica de l'Estat, e enfin,
  • las tecnicas de l'òme.

Lo libre coneguèt una destinada singulara. Arrefusat per dos editors, acabèt fin finala per èsser publicat dins una colleccion universitària del tiratge limitat. Foguèt lèu-lèu agotat.

Jamai reeditat en França (levat en edicon pirata), arrestèt pas d'èsser legit e pilhat. Los que l'utilizavan dins lors trabalhs lo citavan pas necessariament.

Al Estat Units es sistematicament reeditat en colleccion de pòcha e marcat sus la lista de las lecturas obligatòria (aquò's un textbook) dins quasi totas las universitats. Aquel libre aguèt tanben una granda influéncia dins la pensada dels dissidents esteuropèus.

Jacques Ellul jamai arrestèt pas d'aprigondir sa reflexion sus la tecnica dins de libres ara venguts de classics. Podèm citar : Propagande (1962), L'illusion politica (1963), Le système technicien (1977), Le bluff technologique (1987), mas non se pòt pas comprene son òbra sens aquel libre fondator qu'es La Technique ou l'enjeu du siècle

Profetic dins los ans cinquanta, alara qu'escriviá, lo sieu vejaire sus la tecnica coma fach central de nòstras societats, sèrva mièg sègles pus tard una estonanta e estranha actualitat.

La Technique ou l'enjeu du siècle, Jacques Ellul, Economica, 424 paginas, 15,5 x 24,0 cm, ISBN : 978-2-7178-1563-4


'L'Òme invisible' de H. G. Wells

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.