Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Es per el important de considerar las tecnicas d'organizacion, d'informacion, de propaganda. Vei lor ròtle sul mond, sus las societats, suls òmes coma fondamental. La tecnica es per el un tot que motla los aparelhs d'Estat, l'economia, las societats e los òmes  ; una clau, l'encastre indefugible per capitar e donc se manténer.

Lo libre conten cinc parts. Considera sucessivament :

  • la tecnica dins l'istòria,
  • la caracterologia de la tecnica,
  • tecnica e economia,
  • la tecnica de l'Estat, e enfin,
  • las tecnicas de l'òme.

Lo libre coneguèt una destinada singulara. Arrefusat per dos editors, acabèt fin finala per èsser publicat dins una colleccion universitària del tiratge limitat. Foguèt lèu-lèu agotat.

Jamai reeditat en França (levat en edicon pirata), arrestèt pas d'èsser legit e pilhat. Los que l'utilizavan dins lors trabalhs lo citavan pas necessariament.

Al Estat Units es sistematicament reeditat en colleccion de pòcha e marcat sus la lista de las lecturas obligatòria (aquò's un textbook) dins quasi totas las universitats. Aquel libre aguèt tanben una granda influéncia dins la pensada dels dissidents esteuropèus.

Jacques Ellul jamai arrestèt pas d'aprigondir sa reflexion sus la tecnica dins de libres ara venguts de classics. Podèm citar : Propagande (1962), L'illusion politica (1963), Le système technicien (1977), Le bluff technologique (1987), mas non se pòt pas comprene son òbra sens aquel libre fondator qu'es La Technique ou l'enjeu du siècle

Profetic dins los ans cinquanta, alara qu'escriviá, lo sieu vejaire sus la tecnica coma fach central de nòstras societats, sèrva mièg sègles pus tard una estonanta e estranha actualitat.

La Technique ou l'enjeu du siècle, Jacques Ellul, Economica, 424 paginas, 15,5 x 24,0 cm, ISBN : 978-2-7178-1563-4


Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."

Les Oiseaux de Provence dans le savoir Populaire - Charles Galtier

 galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).