Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Es per el important de considerar las tecnicas d'organizacion, d'informacion, de propaganda. Vei lor ròtle sul mond, sus las societats, suls òmes coma fondamental. La tecnica es per el un tot que motla los aparelhs d'Estat, l'economia, las societats e los òmes  ; una clau, l'encastre indefugible per capitar e donc se manténer.

Lo libre conten cinc parts. Considera sucessivament :

  • la tecnica dins l'istòria,
  • la caracterologia de la tecnica,
  • tecnica e economia,
  • la tecnica de l'Estat, e enfin,
  • las tecnicas de l'òme.

Lo libre coneguèt una destinada singulara. Arrefusat per dos editors, acabèt fin finala per èsser publicat dins una colleccion universitària del tiratge limitat. Foguèt lèu-lèu agotat.

Jamai reeditat en França (levat en edicon pirata), arrestèt pas d'èsser legit e pilhat. Los que l'utilizavan dins lors trabalhs lo citavan pas necessariament.

Al Estat Units es sistematicament reeditat en colleccion de pòcha e marcat sus la lista de las lecturas obligatòria (aquò's un textbook) dins quasi totas las universitats. Aquel libre aguèt tanben una granda influéncia dins la pensada dels dissidents esteuropèus.

Jacques Ellul jamai arrestèt pas d'aprigondir sa reflexion sus la tecnica dins de libres ara venguts de classics. Podèm citar : Propagande (1962), L'illusion politica (1963), Le système technicien (1977), Le bluff technologique (1987), mas non se pòt pas comprene son òbra sens aquel libre fondator qu'es La Technique ou l'enjeu du siècle

Profetic dins los ans cinquanta, alara qu'escriviá, lo sieu vejaire sus la tecnica coma fach central de nòstras societats, sèrva mièg sègles pus tard una estonanta e estranha actualitat.

La Technique ou l'enjeu du siècle, Jacques Ellul, Economica, 424 paginas, 15,5 x 24,0 cm, ISBN : 978-2-7178-1563-4


Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.

Contes d'Aubrac

mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

Los cigarros del faraon - Hergé

cigarros-faraon-tintinLos cigarros del Faraon - Hergé
Traduccion de Thérèse Rabasse e Claude Rabasse
Casterman - 17/08/2016 - 12,50 €
72 paginas - 22,5 x 30,4 cm - ISBN : 9782203120303

En collaboracion amb la VAPAL, association per la valorizacion del patrimòni de Leucate, Casterman ven d'editar l'album de Tintin Les cigares du pharaon en occitan. Un trabalh de traduccion e  d'edicion que malaürosament manca de seriós, l'ortografia es un pauc azardosa. Permet pr'aquò als afogats de Tintin de lo tornar trobar en lenga nòstra.