Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Es per el important de considerar las tecnicas d'organizacion, d'informacion, de propaganda. Vei lor ròtle sul mond, sus las societats, suls òmes coma fondamental. La tecnica es per el un tot que motla los aparelhs d'Estat, l'economia, las societats e los òmes  ; una clau, l'encastre indefugible per capitar e donc se manténer.

Lo libre conten cinc parts. Considera sucessivament :

  • la tecnica dins l'istòria,
  • la caracterologia de la tecnica,
  • tecnica e economia,
  • la tecnica de l'Estat, e enfin,
  • las tecnicas de l'òme.

Lo libre coneguèt una destinada singulara. Arrefusat per dos editors, acabèt fin finala per èsser publicat dins una colleccion universitària del tiratge limitat. Foguèt lèu-lèu agotat.

Jamai reeditat en França (levat en edicon pirata), arrestèt pas d'èsser legit e pilhat. Los que l'utilizavan dins lors trabalhs lo citavan pas necessariament.

Al Estat Units es sistematicament reeditat en colleccion de pòcha e marcat sus la lista de las lecturas obligatòria (aquò's un textbook) dins quasi totas las universitats. Aquel libre aguèt tanben una granda influéncia dins la pensada dels dissidents esteuropèus.

Jacques Ellul jamai arrestèt pas d'aprigondir sa reflexion sus la tecnica dins de libres ara venguts de classics. Podèm citar : Propagande (1962), L'illusion politica (1963), Le système technicien (1977), Le bluff technologique (1987), mas non se pòt pas comprene son òbra sens aquel libre fondator qu'es La Technique ou l'enjeu du siècle

Profetic dins los ans cinquanta, alara qu'escriviá, lo sieu vejaire sus la tecnica coma fach central de nòstras societats, sèrva mièg sègles pus tard una estonanta e estranha actualitat.

La Technique ou l'enjeu du siècle, Jacques Ellul, Economica, 424 paginas, 15,5 x 24,0 cm, ISBN : 978-2-7178-1563-4


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.