Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.

Una sietada de reponchons es pas lo títol d'un libre de cosina. Aicí, en mai de jogar son ròtle alimentari acostumat, lo reponchon ne jòga un autre que demòra una enigma fins a la darrièra linha.

Un scenari incredible, pièger que dins una enquèsta policièra. Un roman original, plen d’interrogacions e de suspresas.

Lo libre content lo tèxt original occitan e una traduccion francesa de l'autor.

Aquí çai-jos çò que ne dis Sèrgi Gairal :

« Dins son Dictionnaire Patois-Français du Département de l’Aveyron, paregut en 1879, l’abat Aimat Vayssier, nascut a Canet-d’Òlt en 1821, escriu : « Le mot repounchóu signifie qui pousse en pointe. »

« Es possible. Çò segur es que, en defòra de sas caracteristicas botanicas e gastronomicas, n’a una autra de las pus originalas, es benlèu la sola planta que la màger part del mond coneisson sonque per son apellacion occitana, lo reponchon.

« Ai pas jamai ausit qualqu’un dire : « J’ai ramassé une poignée de tamiers. » Degun comprendriá pas lo mot francés. Es aquí la paradòxa lingüistica. Doncas, i a pas de planta pus occitana que lo reponchon !

« Es una de las rasons que m’an butat a li balhar una vida romanesca.

« L’autra rason es que m’agrada de los amassar e de los manjar, e soi pas lo sol, que d’unes se contentan pas de los manjar, los festejan dins las famosas reponchonadas. »


Pichons vos vau contar - Aimat Tastaire

L'IEO d'Òlt propausa (2014) lo libre Pichon vos vau contar.

L’autor, Aimat Tastaire, presenta aquí un libre compausat de sièis novèlas pels enfants.

« Ma maire aviá d’istorietas imaginàrias e d’unes còps fantasticas coma l’estranh mercejament d’un fachilièr, l’ajuda a un farfadet nafrat o la visita d’un castèl embreissat ; mas tanben las coquinariás, la maissantisa, o al sens contra, l’amabilitat dels enfants quand o cal dins la vida de cada jorn. »

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.