Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.

Una sietada de reponchons es pas lo títol d'un libre de cosina. Aicí, en mai de jogar son ròtle alimentari acostumat, lo reponchon ne jòga un autre que demòra una enigma fins a la darrièra linha.

Un scenari incredible, pièger que dins una enquèsta policièra. Un roman original, plen d’interrogacions e de suspresas.

Lo libre content lo tèxt original occitan e una traduccion francesa de l'autor.

Aquí çai-jos çò que ne dis Sèrgi Gairal :

« Dins son Dictionnaire Patois-Français du Département de l’Aveyron, paregut en 1879, l’abat Aimat Vayssier, nascut a Canet-d’Òlt en 1821, escriu : « Le mot repounchóu signifie qui pousse en pointe. »

« Es possible. Çò segur es que, en defòra de sas caracteristicas botanicas e gastronomicas, n’a una autra de las pus originalas, es benlèu la sola planta que la màger part del mond coneisson sonque per son apellacion occitana, lo reponchon.

« Ai pas jamai ausit qualqu’un dire : « J’ai ramassé une poignée de tamiers. » Degun comprendriá pas lo mot francés. Es aquí la paradòxa lingüistica. Doncas, i a pas de planta pus occitana que lo reponchon !

« Es una de las rasons que m’an butat a li balhar una vida romanesca.

« L’autra rason es que m’agrada de los amassar e de los manjar, e soi pas lo sol, que d’unes se contentan pas de los manjar, los festejan dins las famosas reponchonadas. »


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions dels actors qu'obravan en favor l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.