n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Après un roman policièr Na Balfet, vaquí un novèl roman. Aqueste còp l'accion se debana a l'Edat-Mejana, alara que Lengadòc es a fuòc e cendres. L'autor i sap gardar la distància justa entre istòria e ficcion. Un roman ponhent al còr de l'istòria occitana.

Extrach - La primièra causa que faguèt lo jove bachelièr, foguèt de davalar al teron del Fieral. Aqueste se trobava a drecha, tanlèu passada la pòrta. Èra la font de Las Toelhas mai presada d'el. Se trachava d'un trauc prigond, cavat per anar quèrre la vena d'aiga. Davalèt a la lèsta lo vintenat de lòcas per aténher la canèla de la font. Aquí, parèt sas doas mans al rajolet d'aiga fresca. Coma quand èra mainatge, forrupèt amb delici lo liquid que s'amassava dins lo cròs de sas paumas. Lo daissèt suaudament córrer dins sa garganta. Se congostèt del frescum que gentament lo ganhava. Son benaise se difusava dins son còrs tot, fins a la cima de sos dets. N'èra una benediccion. De gaire, n'auriá pregat Dieu. Levèt lo cap al cèl e se poguèt pas empachar de lançar un crit de jòia a l'azur. Udaaaau !


Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.