n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Après un roman policièr Na Balfet, vaquí un novèl roman. Aqueste còp l'accion se debana a l'Edat-Mejana, alara que Lengadòc es a fuòc e cendres. L'autor i sap gardar la distància justa entre istòria e ficcion. Un roman ponhent al còr de l'istòria occitana.

Extrach - La primièra causa que faguèt lo jove bachelièr, foguèt de davalar al teron del Fieral. Aqueste se trobava a drecha, tanlèu passada la pòrta. Èra la font de Las Toelhas mai presada d'el. Se trachava d'un trauc prigond, cavat per anar quèrre la vena d'aiga. Davalèt a la lèsta lo vintenat de lòcas per aténher la canèla de la font. Aquí, parèt sas doas mans al rajolet d'aiga fresca. Coma quand èra mainatge, forrupèt amb delici lo liquid que s'amassava dins lo cròs de sas paumas. Lo daissèt suaudament córrer dins sa garganta. Se congostèt del frescum que gentament lo ganhava. Son benaise se difusava dins son còrs tot, fins a la cima de sos dets. N'èra una benediccion. De gaire, n'auriá pregat Dieu. Levèt lo cap al cèl e se poguèt pas empachar de lançar un crit de jòia a l'azur. Udaaaau !


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.