n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Après un roman policièr Na Balfet, vaquí un novèl roman. Aqueste còp l'accion se debana a l'Edat-Mejana, alara que Lengadòc es a fuòc e cendres. L'autor i sap gardar la distància justa entre istòria e ficcion. Un roman ponhent al còr de l'istòria occitana.

Extrach - La primièra causa que faguèt lo jove bachelièr, foguèt de davalar al teron del Fieral. Aqueste se trobava a drecha, tanlèu passada la pòrta. Èra la font de Las Toelhas mai presada d'el. Se trachava d'un trauc prigond, cavat per anar quèrre la vena d'aiga. Davalèt a la lèsta lo vintenat de lòcas per aténher la canèla de la font. Aquí, parèt sas doas mans al rajolet d'aiga fresca. Coma quand èra mainatge, forrupèt amb delici lo liquid que s'amassava dins lo cròs de sas paumas. Lo daissèt suaudament córrer dins sa garganta. Se congostèt del frescum que gentament lo ganhava. Son benaise se difusava dins son còrs tot, fins a la cima de sos dets. N'èra una benediccion. De gaire, n'auriá pregat Dieu. Levèt lo cap al cèl e se poguèt pas empachar de lançar un crit de jòia a l'azur. Udaaaau !


Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.

Sus las òbras niçardas de Loís Andrioli

oeuvres-nissardes Les Oeuvres nissardes de Louis Andrioli (1766-1838). Un libre de Rémy Gasiglia (Acadèmia Niçarda, Niça, 2013).

Balhan çai jos la presentacion de la conferéncia DUOC que l'autor, Rémy Gasiglia, balhèt lo 10 de decembre de 2014 a Tolosa.

La conferéncia èra titolada : rescontre amb un poèta d'òc oblidat, l'edicion de las Obras niçardas de Loís Andrioli (1766-1838).

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.