encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

« Universitari, especialista de poesia anglesa (Milton, Blake), critic de literatura anglesa e francesa, escriu fòrça dins aquelas doas lengas e es pas qu’un còp retirat, a Niça, que torna descobrir, dins de circonstàncias pro misteriosas, la lenga de sos parents qu’identifica a la de sos aujòls catars ariegeses. Laissa una òbra que s’i mèsclan qualques unas de las teorias las mai en vòga en son temps dins cèrts mitans anglosaxons e franceses, sensibles a las dimensions ocultas de l’univèrs (Mme Blavatsky, Gurdjieff, la kabala josiva...).

« Per establir son edicion, publicada a las Presses universitaires du Mirail (2010), Joan Francés Courouau s’es servit de las òbras publicadas pendent la vida de l’autor mas tanben de manuscriches depausats a l’Institut francés de Londres, ofrissent aital la possibilitat al legedor de prene coneissença del tèxt integral e definitiu de l’òbra tal coma Danís Saurat la consignèt un darrièr còp, un an avant sa mòrt, en 1958. »

L'òbra de Denis Saurat constituís un cas singular dins lo camp de la creacion literària contemporanèa en occitan. L'òbra compausada entre 1953 e 1958, es una frèsca requista en dialècte ariegés. Dins aquel tèxt se mèsclan d'influéncias eclecticas (poesia miltoniana e blakiana, misticisme, esoterisme, cabala...) e s'exprimís una mitologia plan personala.

Tant per la siás influéncias anglosaxona que per las circonstàncias qu'enròdan la siá concepcion, Encaminament Catar s'impausa coma una òbra fascinanta, a la crosada de las literaturas britanicas, francesas e occitanas.

Joan-Francés Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a menar de recèrcas à l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés. Ensenha la literatura occitana modèrna e contemporanèa.

Referéncias : Encaminament Catar de Denis Saurat, Presses universitaires du Midi (PUM), 2010, 23 èuros, 16 x 24 cm, 382 paginas, ISBN : 978-2-8107-0081-3.


Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas

diccionari-locucions-romieu Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).

Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !

Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.