encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

« Universitari, especialista de poesia anglesa (Milton, Blake), critic de literatura anglesa e francesa, escriu fòrça dins aquelas doas lengas e es pas qu’un còp retirat, a Niça, que torna descobrir, dins de circonstàncias pro misteriosas, la lenga de sos parents qu’identifica a la de sos aujòls catars ariegeses. Laissa una òbra que s’i mèsclan qualques unas de las teorias las mai en vòga en son temps dins cèrts mitans anglosaxons e franceses, sensibles a las dimensions ocultas de l’univèrs (Mme Blavatsky, Gurdjieff, la kabala josiva...).

« Per establir son edicion, publicada a las Presses universitaires du Mirail (2010), Joan Francés Courouau s’es servit de las òbras publicadas pendent la vida de l’autor mas tanben de manuscriches depausats a l’Institut francés de Londres, ofrissent aital la possibilitat al legedor de prene coneissença del tèxt integral e definitiu de l’òbra tal coma Danís Saurat la consignèt un darrièr còp, un an avant sa mòrt, en 1958. »

L'òbra de Denis Saurat constituís un cas singular dins lo camp de la creacion literària contemporanèa en occitan. L'òbra compausada entre 1953 e 1958, es una frèsca requista en dialècte ariegés. Dins aquel tèxt se mèsclan d'influéncias eclecticas (poesia miltoniana e blakiana, misticisme, esoterisme, cabala...) e s'exprimís una mitologia plan personala.

Tant per la siás influéncias anglosaxona que per las circonstàncias qu'enròdan la siá concepcion, Encaminament Catar s'impausa coma una òbra fascinanta, a la crosada de las literaturas britanicas, francesas e occitanas.

Joan-Francés Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a menar de recèrcas à l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés. Ensenha la literatura occitana modèrna e contemporanèa.

Referéncias : Encaminament Catar de Denis Saurat, Presses universitaires du Midi (PUM), 2010, 23 èuros, 16 x 24 cm, 382 paginas, ISBN : 978-2-8107-0081-3.


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.